Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. calafat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CALAFAT m.
|| 1. Qui té per ofici calafatar barques; cast. calafate. Los calafats veem que calquen la estopa en los lenys e en les naus, Llull Cont. 122. Si'l mariner li promet que ell sera calafat o mestre d'axa o notxer, Consolat, c. 124. Fou beneyda en la dressana la galea... e foren donades dues copes d'argent... la una al mestre major d'axa, e altre al mestra calaffat, Ardits, ii, 470 (a. 1466).
|| 2. Qui té per ofici tapar les juntures de les bótes (Mallorca); cast. cazumbrón.
|| 3. Trunyella d'estopa que es posa dins les juntures de les dogues i posts de les bótes per tal de cloure-les (Mall.); cast. cazumbre.
|| 4. Espècie d'escarpre de ferro, amb el tall molt ample, que els boters empren per posar blens d'estopa dins les juntes de les bótes (Barcelona, Segarra, Tarr.); cast. calador. Un calafat bo, inv. del segle XIV (arx. de Montblanc).
Calafat: llin. existent a Alaró, Alcúdia, Andratx, Bolulla, Callosa, Capdepera, Campos, Ciutadella, Llucmajor, Millena, Palma, Tàrbena, Vall d'Ebo, Vall de Gallinera, Valldemossa, etc.
    Fon.:
kələfát (or., bal.); kalafát (occ., val.).
    Etim.:
V. calafatar.