DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALAFATAR v. tr.
|| 1. Ficar estopa i pega dins les juntures de les barques perquè no hi entri l'aigua; cast. calafatear. La cocha faya aygua molta, si que per dos lochs o per tres ne trayen de l'aygua..., e calafatauen ab estopa tot ço que podien, Jaume I, Cròn. 104. Dues arroves de stopa de calafatar... per obs de adobar una carava, doc. a. 1415 (Arx. Gral. R. Val.). Estopa de calafat per calafatar galeras, Rúbr. Bruniquer, v, 250.
|| 2. Tapar amb estopa o paper les juntures de les bótes perquè no vessin (Barc., Tarr., Mall.); cast. cazumbrar.
|| 3. Estrènyer les juntes de les pedres d'una paret amb esquerdes vives, a cop de martell, amb bon morter (Mall.).
|| 4. ant. Soldar la unió de dues peces de metall. Li prometeren pagar mig quintar del plom qui haura mester per calafatar les barres [del reixat], doc. a. 1434 (BSCC, vii, 286).
    Etim.: segons Meyer-Lübke REW 4663, del grec tardà kalaphatein, mat. sign.; però en l'àrab espanyol hi havia la forma ḳalfaṭa amb el mateix significat (R. Martí Voc. 163), i sembla probable que aquest mot sigui el vertader origen de calafatar i del substantiu calafat. Sobre la possible procedència del mot aràbic, vegeu Corominas DECast, i, 583.