Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  calamarsa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALAMARSA f.
Conjunt de petits grans de glaç formats per congelació del vapor d'aigua de l'atmosfera (pir-or., or., occ., Maestr.); cast. granizo. Al principi de la segona part alguna calamarça en los llocs frets, Molera Pron. 1533. Les dues ales de núvols fressejant i deixant caure pel camí sa càrrega d'aigua i calamarsa, Verdaguer Exc. 66.
    Fon.:
kələmáɾsə (Vall de Ribes, La Garrotxa, Gir., Solsona, Barc., Segarra, Vendrell, Camp de Tarr.); kalamáɾsɛ (Ll.); kalamáɾsa (Calasseit, Morella).
    Sinòn.:
calabruix.
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 1485, derivat del llatí calămus ‘canya’, ‘ploma d'escriure’; però V. calabruix.