Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure calc
veure1. calÁ
veure2. calÁ
DIEC2DDLCCTILCSinÚnimsCITTERMCAT

CALC m.
Acte i efecte de calcar; cast. calco.

1. CAL« (antigament escrit tambť cals). f.
“xid de calci, substŗncia blanca, lleugera, cŗustica, que, en contacte de l'aigua, s'hidrata amb desprendiment de calor; cast. cal. De les arenes, et del forn de calÁ a fer, Cost. Tort. I, i, 8. Van tots jorns en aquell lloch a fer lenya e calÁ, Muntaner CrÚn., c. 122. Les armes vntades de calÁ y de cendra, Brama llaur. 154. No'l metes en casa noua ni emblancada de cals, Flos medic. 125. Per 10 mijeres de cals en pols, doc. a. 1543 (Miret Templers 580). Una carretada de calÁ, VŪct. Cat., Ombr. 60. a) CalÁ viva: l'Úxid de calci que no ha estat en contacte amb l'aigua; cast. cal viva. Hi hauia vista calÁ viva, pres-ne una poca gleua, Tirant, c. 10.—b) CalÁ morta, o calÁ fusa, o calÁ amarada: hidrÚxid de calci, o sia la calÁ dissolta en aigua.—c) CalÁ trita (val.), o calÁ triga (mall.): la que estŗ reduÔda a pols.—d) CalÁ i grava: mescla de calÁ i arena que serveix per fer forta la uniů de les pedres en la construcciů (Mall.); cast. argamasa, mortero.e) Tancar a pedra i a calÁ: aparedar, cloure les obertures amb pedres sÚlidament unides; cast. cerrar a cal y canto. E ach mestres qui tancaren totes les finestres a pedra e a cals, doc. del segle XIV (BSAL, x, 52).
††††Loc. i refr.
—a) Tenir mťs set que la calÁ: estar molt assedegat (Urgell, Segarra).—b) ęQui fa calÁ, va descalÁĽ (Morella).—c) ęFang i calÁ tapen molts malsĽ (Manresa).
††††Fon.:
kŠɫs (pir-or., or., occ., val., bal.); сŠɫs (Palma, Manacor, PollenÁa); сǽɫs (Felanitx).
††††Pl.:
calÁs (molt poc usat),
††††Etim.:
del llatŪ calce, mat. sign.

2. CAL« (escrit tambť cals). f. ant.
Arrel. EnaxŪ com del arbre nex e deriva a la cals alcun plansů, Llull Cont. 304, 17. Que tot hom... que vage al bosch per tallar lenya, no gos tallar roure ne olzina a la cals, ni en mig loch, si donchs no ere sech, doc. de Solsona, a. 1434 (BABL, xi, 329). La calÁ del qual arbre era d'or, Hist. Troy. 138. CalÁ de l'orella: l'arrel de l'orella. Soluu les postemes que esdevenen a la calÁ de les orelles, Medic. Part. 42.
††††Loc.

A calÁ d'orella: a cau d'orella. Parlaren a calÁ d'orella, Francesc de la Via (ap. Aguilů Dicc.).