DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALC m.
Acte i efecte de calcar; cast. calco.

1. CALÇ (antigament escrit també cals). f.
Òxid de calci, substància blanca, lleugera, càustica, que, en contacte de l'aigua, s'hidrata amb desprendiment de calor; cast. cal. De les arenes, et del forn de calç a fer, Cost. Tort. I, i, 8. Van tots jorns en aquell lloch a fer lenya e calç, Muntaner Cròn., c. 122. Les armes vntades de calç y de cendra, Brama llaur. 154. No'l metes en casa noua ni emblancada de cals, Flos medic. 125. Per 10 mijeres de cals en pols, doc. a. 1543 (Miret Templers 580). Una carretada de calç, Víct. Cat., Ombr. 60. a) Calç viva: l'òxid de calci que no ha estat en contacte amb l'aigua; cast. cal viva. Hi hauia vista calç viva, pres-ne una poca gleua, Tirant, c. 10.—b) Calç morta, o calç fusa, o calç amarada: hidròxid de calci, o sia la calç dissolta en aigua.—c) Calç trita (val.), o calç triga (mall.): la que està reduïda a pols.—d) Calç i grava: mescla de calç i arena que serveix per fer forta la unió de les pedres en la construcció (Mall.); cast. argamasa, mortero.—e) Tancar a pedra i a calç: aparedar, cloure les obertures amb pedres sòlidament unides; cast. cerrar a cal y canto. E ach mestres qui tancaren totes les finestres a pedra e a cals, doc. del segle XIV (BSAL, x, 52).
    Loc. i refr.—a) Tenir més set que la calç: estar molt assedegat (Urgell, Segarra).—b) «Qui fa calç, va descalç» (Morella).—c) «Fang i calç tapen molts mals» (Manresa).
    Fon.: káɫs (pir-or., or., occ., val., bal.); сáɫs (Palma, Manacor, Pollença); сǽɫs (Felanitx).
    Pl.: calçs (molt poc usat),
    Etim.: del llatí calce, mat. sign.

2. CALÇ (escrit també cals). f. ant.
Arrel. Enaxí com del arbre nex e deriva a la cals alcun plansó, Llull Cont. 304, 17. Que tot hom... que vage al bosch per tallar lenya, no gos tallar roure ne olzina a la cals, ni en mig loch, si donchs no ere sech, doc. de Solsona, a. 1434 (BABL, xi, 329). La calç del qual arbre era d'or, Hist. Troy. 138. Calç de l'orella: l'arrel de l'orella. Soluu les postemes que esdevenen a la calç de les orelles, Medic. Part. 42.
    Loc.
—A calç d'orella: a cau d'orella. Parlaren a calç d'orella, Francesc de la Via (ap. Aguiló Dicc.).