DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALCIGAR v. tr.
|| 1. Posar el peu damunt una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s'hi; cast. pisar. Lo rey... calcigà e correch a sa guisa e a sa volentat Nauarra, Desclot Cròn., c. 130. Lo dit senyor rey no cessaua de brocar per lo dit camp, axi que tot lo calcigà, Muntaner Cròn., c. 90. La terra que calcigam era herma, Pere IV, Cròn. 371. Se n'anaren ab passos suaus calcigant les herbes rosades, Decam. i, 151. No calcigueu carts ni sarces, Cons. casada 96. Per via no calcigada he duyt en va l'esperit, Aguiló Fochs foll. 116.
|| 2. Esclafar o pitjar una cosa amb el peu; cast. hollar, pisar, pisotear. Cadeg prop de la uia e fo calcigad, Hom. Org. 2 vo. Los dits mercaders... calsiguen e dampnagen les pestures, doc. a. 1386 (Hist. Sóller, iii, 285).a) Esclafar el raïm amb els peus (val.); cast. pisar.
|| 3. met. Oprimir, humiliar o menysprear; cast. hollar, pisotear. Les persones virtuoses... seran sotsmeses e calcigades per los malvats, Genebreda Cons. 176. Es senyora del mon e gosa calcigar ço que'ls richs adoren, Villena Vita Chr., c. 218. Tota Spanya | fon calsigada | e disipada, Spill 7207.
    Fon.: kəɫsiɣá (Empordà, Girona, Mall., Men.); kaɫsiɣá (Esterri, Gandesa, Tortosa, Rossell, Alg.); kaɫsiɣáɾ (Val., Al.). Les regions que citam són aquelles on hem constatat l'existència actual de calcigar com a vocable viu. A moltes altres comarques no s'usa ja aquest mot, però quasi pertot l'entenen. A Mallorca té poca vitalitat; els ollers de Pòrtol tenen l'expressió calcigar fang, i alguna persona vella de Llucmajor empra encara la paraula calcigar en sentit més general. A Menorca l'ús de calcigar és freqüentíssim.
    Sinòn.: trepitjar.
    Etim.: segons Montoliu (BDC, iii, 40), del llatí *calcĭcare, mat. sign. || 1, derivat de calx ‘taló’.