DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALÇÓ (més usat en pl., calçons). m.
|| 1. Peça de vestit que cobreix separadament les cames, ajustant-se a llur contorn, i que en la part superior es subjecta a la cintura (Tortosa, Val., Al., Mall., Men., Alg.); cast. calzón, pantalón. Un calço ab fil d'or y ab seda morada als caps, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Vns calsons oldans de li, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q). Vestit de un calsons de llista, doc. a. 1667 (Hist. Sóller, i, 314). Lo mariner se coneix a primera vista per los calsons a campana, Ciuffo Folkl. alg. 259. Calçons de damunt: els que formen part de la indumentària exterior (Mall., Men.). Calçons de davall (Menorca) o calçons blancs (Mall.): calçotets. Calçó estret: els pantalons dels pagesos, que van lligats sota el genoll i ajustats a la cuixa (Tortosa). Calçons blancs de drap: pantalons de cànem, blancs, que duien els homes per treballar (Manacor). Calçons amb bufes o calçons a l'ampla o a la grega: els pantalons molt amples que duien els mallorquins fins a mitjan segle XIX, i que arribaven fins un poc més avall dels genolls (Mall.). Calçons justs o a la justa: els calçons relativament estrets, com els que duen actualment els homes (Mall.). Calçons amb pales: els que tenen certes bastes verticals a l'olla, que s'anomenen pales (Llucmajor).
|| 2. Antipares de cuiro que cobreixen la cama des del genoll fins al turmell i van subjectats a la banda amb botons o sivelles (Vall d'Àneu, Ribagorça, Bagà, Gir., Pla de Barc., Camp de Tarr.). Les solen portar els pastors i altres camperols. Espardenyes de beta, gamberes o calçons de cuyro, Girbal Pere Llarch 90.
|| 3. Tros de cuiro quadrat o triangular, amb correigs o sivelles, que les bísties porten a les cames en fer la batuda, per evitar que es facen mal (Gir.).
|| 4. Figura que prenen les veles baixes triquet i major, quan, carregades i aferrades pel centre del pujamen, queden els dos costats formant bossa des de la creu al penol i les escotes sense amollar (Palma).
|| 5. Embotit que es fa de la pell dels bracets o cames del porc (Alcoi).
|| 6. Canó de terra cuita o d'altre material, que es trifurca per ajuntar tres canonades en una sola (Tortosa).
|| 7. Posar-se calçons una planta: tornar groga per malaltia (Vic).
|| 8. Joc de cartes semblant al solo; cast. tresillo (Un Mall. Dicc.).
    Loc.
—Dur els calçons: tenir el domini dins una família o altra col·lectivitat (Mall., Men.).
    Refr.—a) «A dona de calçons, homo de potons»: vol dir que l'home que es deixa dominar per sa muller, es pot comparar a una bèstia (Santanyí).—b) «Mentres hi hagi calçons, que no paguin faldons» (Men.).
    Fon.: kəɫsóns (or., mall., men.); kaɫsóns (occ., val., alg.); сəɫsóns (Palma, Manacor, Pollença); koɫsóns (vulgar mall.).
    Intens.:—a) Augm.: calçonassos, calçonarros, calçonots.—b) Dim.: calçonets, calçonel·los, calçonetxos, calçoneus, calçonius.
    Etim.: derivat de calça.