DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALDA f.
|| 1. Brusentor, calor molt intensa (Empordà, Pla de Barc., Igualada, Maestr.); cast. ardor, bochorno. «Quina calda, que fa avui!»«Cau una calda que ofega». Sota l'ardencia de la calda atuidora, Pous Empord. 189. Tant si fa calda com gelera, Guimerà Poes. II, 129.
|| 2. Acte d'enroentir el ferro i donar li una batuda en calent (Cat., Bal.); cast. caldeo. Lo ferro sofreix la calda y cambia de color, Vilanova Obres, ix, 105. Donaume una calda an aquest serró, Alcover Rond. iv, 3a. ed., 76.
|| 3. Acte de remoure el caliu del braser perquè escalfi més (Vic). «Dóna una calda al braser».
|| 4. Tupada forta o reprensió molt severa (Bal.). «Li han donat una calda que l'han baldat» (Mall., Men.)
|| 5. Faltar una calda a algú: faltar-li una aigua, esser curt de seny (Montblanc).
    Fon.: káɫdə (or., bal.).
    Etim.: del llatí calĭda, ‘calenta’.

CALDÀ
Sucs de caldà o banys de caldà: brou dels menudaires (Barc.). Calla la llenga! Mal com no se t'enrampa com un ciri, y no te la poguessen desllorigar ni ab suchs de caldà, Vilanova Obres, xi, 159.