Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caldera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALDERA f.
|| 1. imatge  Gran vas de metall, de forma aproximadament semiesfèrica, que serveix per escalfar o bullir aigua, coure carn, fondre alguna substància per ebullició, etc.; cast. caldera. Et caldera maiore cum ipsos cremascles, doc. a. 1016 (BABL, vi, 351). En la caldera hon fonia gran res de dobles, Llull Felix, pt. vi, c. 4. Huna caldera de cols cuytes ab carn de porch, Desclot Cròn., c. 92. Tota carrega de calderes, o d'aram o de coure, doc. a. 1399 (Priv. Ordin. Valls Pir. 352). Vna caldera trascolera, doc. a. 1444 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Y, com caldera al coure, se'ls engola de nou a tomballons, Atlàntida ix.
|| 2. Recipient metàl·lic de parets resistents per a fer bullir aigua i produir el vapor necessari per a moure una màquina; cast. caldera. Llensant un respir al veure's lliure, que ni el desvaporament d'una caldera, Pons Auca 265.
|| 3. Vas metàl·lic molt lluent per dins, que s'emprava antigament per reverberar la llum i enlluernar certes aus per tal de caçar-les. Caçar les perdius ab laços filats e calderes e altres artificis, doc. a. 1397 (Arx. Cor. Ar.). Que no sia persona alguna... que gose ni presumesca... cassar perdius en caldera sots pena de X liures, doc. a. 1596 (BSAL, ix, 157).
|| 4. ant. Dret feudal sobre el treball dels tintorers de Lleida. La ora donali ela lo dret de la caldera de Leyda, Jaume I, Cròn. 34.
|| 5. Guisat de peix bullit amb aigua, oli i sofrit (Mall., Men.). Dinarem d'una caldera, Penya Poes. 93.
|| 6. met. Instrument de música molt espanyat o que fa mal so. «Aquest piano és una caldera» (Mall., Menorca).
    Loc.
—a) Bastar per caldera: esser més que suficient, haver-n'hi prou i massa (d'una cosa poc agradable). Es temps es dolent, y sa dona y ets infants ja'm bastan per caldera, Ignor. 61.—b) Passar calderes: Y ja que tot lo mon deuoren aytals placeres, yo'ls faré passar calderes, Coll. Dames 978. Vos que los punts y calderes de l'amor haureu passat, Flor d'enam. 87.
    Refr.
—a) «Caldera vella, bony o forat» (pir-or., or., occ., val., bal.); «Caldera vella i terrat, sempre té bony o forat» (Solsona); «Caldera vella i terrat, no està sens bony o forat» (Penedès). Es diu per significar que les persones velles sempre tenen deficiències de salut.—b) «Amb una caldera vella se'n fa una de nova» (Manresa); «Amb una caldera vella se'n troba una de nova» (Solsona); «Amb una caldera vella se'n compra una de nova» (Rojals).
    Fon.:
kəɫðéɾə (pir-or., or., bal.); kaɫðέɾɛ (Sort); kaɫðéɾɛ (Tremp, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); kaɫðέɾa (Esterri); kaɫðéɾo (Senterada, Pobla de S., Gandia); kaɫðéɾa (Calasseit, Morella, Cast., Al., Alg.); сəɫðéɾə (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:
—a) Augm.: calderassa, calderarra, calderota, calderot.—b) Dim.: caldereta, calderetxa, calderel·la, caldereua, calderiua, calderí, calderona, calderó, calderinga, calderinoia, calderoia.
    Var. ort.
ant.: qualdera (Flos medic. 249 v.o).
    Etim.:
del llatí caldarĭa, mat. sign.