DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCALENT, -ENTA (i ant. calent en els dos gèneres). adj.
|| 1. Que sent o comunica calor relativament intensa; cast. caliente. Accidentalment calor se troba en aigua calent, Llull Cont. 364, 21. Deuen tenir alli aygua calenta en un baci, Tirant, c. 36. En estiu... los raigs del sol son massa calents, Genebreda Cons. 52. La ruda dien los metges que es calent e secha, Macer Erbes. Devall una flassada ben doble, estaria ben calent, Alcover Cont. 11. Especialment: a) Que té febre; cast. calenturiento.—b) Mogut del desig genèsic; cast. caliente. Puys los pruu la vergonyosa, van calentes, Coll. Dames 511. Lo temps que lo animal va calent, Lacavalleria Gazoph.—c) Torbat per l'excés de beguda alcohòlica, encara que no embriac del tot; cast. achispado. Calents per vi, han confessat de lur propie boca, doc. a. 1449 (Hist. Sóller, i, 330).—d) Tupat, que ha rebut cops. «Ja iràs ben calent! No tindràs pas fred!»: ho diuen amenaçant qualcú de tupar-lo (Empordà). «Me pareix que avui aniràs calent, si em fas parlar!» (Tortosa).—e) Que sent entusiasme o altra passió intensa; que té ganes fortes d'una cosa. «Volen que vagi a la festa, però no estic gaire calent d'anar-hi».—f) Que es fa amb ardor, amb entusiasme o apassionadament; cast. ardoroso.—g) Ric, que no pateix fred ni escassesa de menjar (Vallès, Penedès).
|| 2. absol. i m. (substantivat) a) Menja cuinada no deixada refredar (Cat., Bal.). «¿No tendríeu un poc de calent, i dinaria una mica?» (Mall.). Es migdies i es vespres sempre menjaven calent, Alcover Rond. i, 155. No haurien pas tastat calent en tota la setmana, Girbal Pere Llarch 251.—b) Beguda molt calenta, composta de substàncies aptes per a reaccionar contra el fred (Val., Mall., Men.). A Menorca hi ha qui acostuma beure calent en els dies molt freds, i el solen fer de dues parts d'aiguardent per una d'aigua, amb el sucre que es vulgui, molt escalfat al foc però sense deixar-lo bullir. Altres fan el calent d'aiguardent, cafè, sucre, canyella i clovella de llimona o de taronja (Ciutadella). A Palma de Mallorca, a la darreria del segle passat es venia calent pels carrers, que consistia en cafè amb gotes de seca o de rom.—c) Tupada; fard de cops (occ.); cast. paliza. «Mira, nen, si no véns et fumbré un calent» (Pobla de Segur).—d) Envestida, escomesa violenta, arrefoll (Val., Mall.).
|| 3. Na Calenta: la tocada del batre que es fa després de dinar (Mall.). «Molts li diuen Na Calenta, | i jo, ¿què li he de dir? | Jo la voldria tenir | cada dia dematí, | s'hora que es fred me turmenta» (cançó pop. Mall.).
Loc.—a) Colp calent: en l'ardor d'una empresa, sense reposar. Oppinió era que si no fos vespre, colp calent, se'n foren entrades, Pere IV, Cròn. 190.—b) Una de freda i una de calenta: es diu de qui parla contradictòriament, que després de dir una cosa en diu una altra de contrària (Cat., Bal.).—c) Tenir-s'ho (o guardar-s'ho) calent: tenir secreta una cosa (pir-or., or.). No ho diré perque no ho sé, | y si per cas ho sabia, | prou m'ho tindria calent, Verdaguer Jov. 132. El senyor rector el coneixia, mes s'ho va guardar calent finse despres de la missa, Casaponce Cont. Vall. 187.—d) Esser lo més calent l'aigüera: no haver-hi res preparat per menjar quan n'és hora; met., no haver-hi res fet d'un assumpte que ja hauria d'estar avançat (or.).—e) Anar calent d'orella: estar begut, mig embriac (Mall.).
Refr.—a) «Mans fredes, cor calent» (Menorca).—b) «De calent en calent se pela»: vol dir que les coses s'han de fer prest, abans que no en passi l'oportunitat (or., occ., val., bal.).—c) «Que riga la gent, i jo que vaja calent» (Mall.).
Fon.: kəlén (pir-or., or., eiv.); kalén (occ., val.); kalént (val.); kəlént (mall., men.).
Intens.: calentet, -eta; calentot, -ota; calentó, -ona; calentíssim -íssima.
Etim.: del llatí calĕnte, mat. sign. || 1.