Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caliu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALIU m.
|| 1. Brases que romanen després d'apagar la flama d'un foc i que es colguen de cendra perquè es conservin sense extingir-se del tot; cast. rescoldo. Car molt bon caliu se fa dels pinyols, Proc. Olives 430. Entrel caliu no socarrat, Spill 3608. Prin un ou cuyt en lo caliu, Flos medic. 58 vo. Coure al caliu: coure una cosa posada directament sobre el foc (or., men.).
|| 2. Brasa; bocí de carbó encès (Llofriu, Mall.); cast. ascua. Es meus uys son dos calius, Rop. 13. Agafà un caliu... i el posà sobre la pipa, Galmés Flor 56. Coure com un caliu: esser molt coent o dolorós (un cop, una ferida, etc.).
|| 3. Calor. Farà fret, abrasarà lo caliu, Pascual Raval 2.
|| 4. Escalforeta, agombol. Fos el caliu de la companyia, fos la llábia del rellogat, Pons Auca 212.
|| 5. Sentiment o passió sols aparentment extingida; cast. rescoldo. Semblava que'l campaner fos un artista que sabés remoure el caliu d'amor, Víct. Cat., Ombr. 9.
|| 6. Pallissa, tupada (Massalcoreig).
|| 7. Caliu!: ho diu, en el joc de cordeta a amagar, la jugadora que ha amagada la corda, quan la que la cerca s'atansa al lloc on està amagada (Ulldecona). En altres regions es diu: foc! o bé: te cremes!
    Loc.

Anar coca a caliu: anar cocpiu, sense forces ni delit (Men.). El fonament de la dita és que la coca cuita al caliu sempre és alisa.
    Fon.:
kəlíw (pir-or., or., bal.); kalíw (occ., val.).
    Intens.:
caliuet, caliuot, caliuàs.
    Etim.:
del llatí calīvu, mat. sign. || 1.