Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. calma
veure  2. calma
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CALMA f.
|| 1. Tranquil·litat de la mar o de l'atmosfera; falta de vent o d'agitació; cast. calma. Naveguen ab calma, fortuna y ab vent, Proc. Olives 1624. Tinguerem unas grans calmas... en los mars de la Morea, López Rel. 52. La nau en calma anava, Riber Sol ixent 17. Calma xitxa o calma podrida (Mall.): falta absoluta de vent i completa tranquil·litat de la mar.
|| 2. Lentitud, falta d'agitació; cast. calma. Especialment: a) Lentitud en l'obrar. «No vagis amb tanta calma, que no acabarem mai».—b) Tranquil·litat d'esperit. Lo bramul que abans sentian en calma, Costa Poes. 17.
|| 3. Xafogor; temps molt calorós (Ordino); cast. bochorno.
    Refr.

—«Engreixa més sa calma que sa taula» (Mall.).
    Fon.:
káɫmə (pir-or., or., bal.); káɫma (occ., val.); сáɫmə (Palma, Manacor).
    Etim.:
de l'italià calma, mat. sign. || 1 (<gr. καυμα ‘calor del sol’); cf. Vidos Storia 276.

2. CALMA f.
Cim de muntanya que forma un pla d'extensió considerable (Cerdanya); cast. meseta. a) topon. Serra de la Calma: serra situada entre Palau-Saverdera i la Selva de Mar.
    Etim.:
del gàl·lic calmis, ‘planura estèril’ (V. calm, art. 1).