Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  calor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CALOR f.: cast. calor.
|| 1. Forma d'energia, de la qual la temperatura representa la intensitat. En axi com es al foc cosa natural calor e a l'aigua fredor, Llull Cont. 320, 6. Y apagaria la calor d'aqueix caliu, Somni J. Joan 598. Lo calor del fetge, muntant confortant lo calor del ventrell, li ajuda a digerir, Alcanyís Reg. 17.
|| 2. Sensació produïda per l'elevació de la temperatura. Hon soferrets fret e calor, Metge Somni iii. Era-sen anat per les calors en Sardanya, Muntaner Cròn., c. 280.
|| 3. Nosa, sensació de molèstia; preocupació. «Això no em dóna cap calor».
|| 4. Intensitat d'una passió o activitat anímica. «Treballarem amb calor». «Tot t'ho prens amb molta calor». D'aquell qui és onest | e sia encès d'amorosa calor, Ausiàs March cxxiii. Altres formaven rotlles i parlaven amb calor de la tragèdia, Caselles Mult.131.
    Loc.

La calor d'En Ramis, que es ventava pel gener (Cat.). Sa calor d'En Ramis, que suava de gener (Mall., Men.). Es diu d'un qui és excessivament calorós.
    Refr.
—a) «Lo que guarda del fred, guarda de la calor» (Cat.).—b) «Tots los calors no són febre» (Val.).—c) «Ni per calor deixis la capa, ni per fred la carabassa» (Barc.). «Ni per calor ni per fred, no et llevis la capa ni el barret» (Manresa, Olot).
    Fon.:
kəɫó (pir-or., or., bal.); kaɫó (occ.); kaɫóɾ (Val.); сəɫó (Palma, Manacor).
    Intens.:
calorassa, caloreta, calorota.
    Etim.:
del llatí calōre, mat. sign.