DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinōnims
CIT
TERMCATCAMĀNDULA f.
|| 1. pl. Raons fútils, coses insignificants (pir-or., or.); cast. camándulas, tonterías. Lo que pretenia ab les seves camāndules... era empčnyerlo y tancarlo fora de la veritat, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 217).
|| 2. pl. Barreja de confits de toda classe, grossāria i color (Ripoll).
|| 3. Persona gemegadora per vici, que sempre es queixa sense motiu (Vic, Montblanc).
Fon.: kəmánduləs (pir-or., or.).
Etim.: de Camāndula, nom d'una orde monāstica fundada en el santuari toscā per Camāndoli. En castellā antic, camándula significava ‘rosari d'una o tres desenes’, i en pl., ‘hipocresia’, ‘explicacions hipōcrites o fútils’ (Corominas DECast i, 609).