Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  camarada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAMARADA
|| 1. f. Colla, conjunt de persones que van habitualment juntes, especialment per treballar, per jugar o per una altra acció col·lectiva; cast. cuadrilla, camarilla. A mi me amenasses | tu y ta camarada | que voleu matar-me, P. Esteve, segle XVII (ap. Ribelles Biblgr. iii, 63). Quatre bandolers van de camarada, Briz Cans. iii, 179. Més especialment: a) Colla de treballadors del camp que treballen junts en una mateixa feina (Freginals, Morella, Benassal, Castelló); cast. brigada.b) Colla de pescadors d'una mateixa barca (Tortosa).
|| 2. m. i f. Persona que té tracte íntim i companyia habitual amb una altra; cast. camarada. Ola camarades! Ola companys!. Alcover Rond. ii, 275. Ab la bona intenció de gonyarme un camarada.—...Procura esser homo de bé y no't mancarán camarades, Penya Mos. iii, 186.
    Fon.:
kəməɾáðə (pir-or., or., bal.); kamaɾáða (Tortosa); kamaɾá (Maestr., Cast.).
    Etim.:
del cast. camarada, fr. camarade, mat. sign.