Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cambra
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAMBRA f.: cast. cámara.
I. Habitació, peça d'un edifici coberta i limitada per parets. Cambra de les armes: habitació on es guardaven les armes. De la cambra de les armes han lleuades totes les nous de les ballestes, Tirant, c. 85. Cambra de parament: la cambra principal de la casa. No se'n torbaria la cambra de parament, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 595). E la princesa isqué en la cambra de parament, Tirant, c. 112. Cambra de dormir: dormitori. Seller, cambra de dormir, cuyna, Agustí Secr. 149. Cambra d'estudi: habitació on estudien o treballen intel·lectualment. Cambra dels turments: habitació on es donava turment als acusats per fer-los declarar. Sia aportat a la cambra dels torments perque alli diga la veritat o sia tormentat, doc. a. 1636 (Hist. Sóller, ii, 987).Cambra de la moneda: habitació on es guardava el tresor amonedat. Scudelles d'argent blanch qui pesen a pes de la cambra VI marchs, Inv. Anfós V, 151. Cambra dels mals endreços: habitació on es guarden les coses espatllades o de poc ús (Cat.).
|| met., ant. Residència; lloc o òrgan on resideix una facultat, una entitat abstracta, etc. La sancta Esgleya Romana qui es cambra de nostre senyor Jhesu Christ, Llull Cont. 244, 30. Al cauayler ha donat lo cor per que sia cambra hon stia la nobilitat de son coratge, Llull Cavall. 14.
II. || 1. Habitació destinada a dormir-hi una o algunes persones (Andorra, Alt Urgell, Solsona, Cerdanya, Empordà, Plana de Vic, Maresme, Segarra, Priorat, Mall.); cast. cuarto. Quel rey entra en la cambra on troba la reyna, Llull Felix, pt. i, c. 6. En la cambra de les sclaves, doc. a. 1410 (Alós Inv.). Guardar la cambra per causa de malaltia, Lacavalleria Gazoph. En el trespol sonor de la cambra de cedre a on reposa, Alcover Poem. Bíbl. 67.
|| 2. a) Departament d'un vaixell, en el qual estan les habitacions dels oficials o dels passatgers; cast. cámara. Veu que lo scandalar e la cambra d'enmig e lo pallol, tot era ple d'aygua, Tirant, c. 284. Per Vos la cambra capitana, per Vos la roda del timó, Colom Juven. 95.—b) Departament situat a proa d'un llagut, on dorm el patró i hi guarda els cabals i altres coses de sa propietat.
|| 3. Habitació que en les cases de pagès i masies importants es destina especialment als pastors, vaquers i altres guardadors de bestiar, quan aquests passen la hivernada en la casa i hi fan vida comuna (Merlès, Ripoll).
|| 4. Sala interior d'una casa de senyors (Palma).
|| 5. Capella alta, cambril; cast. camarín. Fo fundada una capella e cambra angelical, Boades Feyts 24.
|| 6. Departament de la casa en el qual es té amagatzemat gra, fruita o altres collites (Ribagorça, Pla de Barc., Cast., Horta de Val.); cast. granero.
|| 7. Pis superior d'una casa, sota teulada, generalment destinat a guardar-hi grans, palla, eines, etc. (Tortosa, Villa-real, Sueca, Gandia, Alcoi, Patró, Sanet, Benidorn, Calp, Crevillent, El Pinós, Fornells de Men.); cast. desván.
|| 8. Casa que només té baixos (Maó).
III. || 1. Cambres privades: latrina. Es establit que cascun dels malaltes per anar a cambres priuades hagen pelisses a uestir, doc. a. 1181 (Miret Templers 540).Ses cambres: la latrina (ho diuen encara les monges del convent de Sta. Clara de Palma). Eixir a cambra: (ant.) evacuar el ventre. Deu studiar com puscha lo cos mundar... per exir a cambra ne urinar, Arn. Vil. ii, 217. Con hagué sopat se sentí indispòsit de sa persona e exí a cambra més que no solie, doc. a. 1373 (Roca Medic. 82). Axí senyor que exí en cambra, parlant ab reverencia de la vostra molt gran altesa, doc. a. 1375 (id. ibid. 86). E fa ben exir a cambra a hom que exir no pot, Macer Erbes.
|| 2. Cambra o cambres: diarrea, evacuació freqüent o anormal del ventre. Anar de cambra: tenir diarrea (Barc., Tarr.). Tenir cambres (Mall.). Aquella medicina vos farà fer una o dues cambres: aquella medicina vos farà anar de cos una o dues vegades, Lacavalleria Gazoph. Cambres de sang: defecació sanguinosa, disenteria (Empordà, Mall.). La aygua... pren una certa mala qualitat del plom, que moltes voltes se esdeue que causa cambres de sanch, Agustí Secr. 145 vo.
IV. ant. Dot de la muller; cast. dote. Lo dit loch e Vall de Prats te vuy la senyora Reyna per cambra sua, doc. segle XIV (Col. Bof. xii, 154). Tot lo romanent et totes les altres rendes... te la senyora infanta dona Elienor qui ho te per cambra, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 135). Lo qual comtat lo rey havia dat a la reyna per cambra, Turell Rec. 26.
V. || 1. Sala on es reuneix una entitat oficial per deliberar.
|| 2. Assemblea legislativa d'un govern representatiu.
|| 3. Cambra de Comerç, de la Propietat, Agrícola, etc.: corporació formada de comerciants, de propietaris, d'agricultors, etc., que en representació de llur gremi discuteixen i acorden les solucions dels seus assumptes professionals.
|| 4. Cambra Apostòlica: tribunal de la Cúria romana, encarregat d'administrar els béns pontificis. Svplica la dita Cort a vostra Altesa, li placia statuir y ordenar que los qui son familiars del Sanct Offici o Cruzada o Cambra Apostòlica,... pugan esser punits y castigats per lurs ordinaris, Const. Cat. 194.
VI. Nom que es dóna a diverses cavitats, per llur major o menor semblança amb una cambra d'habitatge. Especialment:
|| 1. L'espai situat entre el canó i la culata d'una arma de foc.
|| 2. Clot o minva produïda en l'interior d'un canó d'arma de foc, que acaba per inutilitzar aquesta. Son bons los canons si tenen la anima dreta, seguida y sens cambras, Barra Artill. 123. Quan pendra lo arcabus a de mirar que lo cano estiga ben foradat, y no tinga cambras, y sia tot igual, Moradell Prel. 25.
|| 3. Cavitat d'un òrgan fisiològic. Havent libero transit de una cambra del cervell al altra, Albert G., Ques. 73.
|| 4. Departament clos d'un mecanisme. «Cambra fotogràfica»; «cambra fosca». a) Pneumàtic de roda. En aquell instant una cambra va rebentar-se i l'auto s'aturà tot seguit, Roig Flama 46.
VII. || 1. Haver-hi cambra: haver-hi un lloc on es pot anar a beure de franc, per la festa major (Pallars).
|| 2. Fer cambra: fer balles per la festa major (Mieres).
    Loc.
—a) Fer cambra i cuina: esser molt amics, anar molt units (Mall.).—b) Tindre'n poc en la cambra de dalt: tenir poc seny (Val.).
    Fon.:
kámbɾə (Perpinyà, Prada, Noedes, Fontpedrosa, Montlluís, Ribes, Camprodon, Campmany, Berga, Bagà, Barc., Tarr., Inca, Ciutadella, Eiv.); kámbɾe (Prats de M., Pobla de L.); kámbɾa (Andorra, Llavorsí, Esterri, Isavarri, Boí, Tortosa, Maestr., Cast., Val.); kámbɾɛ (Tremp, Sort, Ll., Gandesa, Maó); сámbɾə (Palma, Manacor, Pollença).
    Intens.:
—a) Augm.: cambrassa, cambrota, cambrot.—b) Dim.: cambreta, cambretxa, cambrel·la, cambreua, cambrona, cambró, cambriua.
    Etim.:
del llatí camĕra, mat. sign. I.