DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCAMBRER m.: cast. camarero.
|| 1. Servent que té al seu càrrec el servei de la cambra. Fo ordenat que lo gat fos cambrer del rey, e lo ca fos porter, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Romàs adonchs Curial solament ab los seus cambrers, Curial, i, 24.
|| 2. ant. Grau inferior del professorat universitari, que tenia la missió de llegir i repetir als deixebles les lliçons dels mestres, i senyalar los pràctiques relacionades amb les matèries que explicaven (cfr. Revest Ens. 28). Ordenen que lo maestre o doctor o cambrer qui legirà en general poesia e art oratoria haia de salari vint y cinch lliures, Capítols de la universitat de València, a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 204).
|| 3. Servent que en els cafès i fondes té al seu càrrec el servei dels parroquians.
|| 4. Masover inferior que habita en la mateixa casa de l'amo (Ripoll, Collsacabra).
Fon.: kəmbɾé (or., bal.); kambɾé (occ.); kambɾéɾ (val.).