DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCAMINAR v. intr.
|| 1. Anar de camí, viatjar d'un lloc a un altre; cast. caminar. Anasen a Constantinoble caminant, Muntaner Cròn., c. 221. E axi caminaren tota la nit sense descavalgar fins que fonch de dia, Pierres Prov. 45.
|| 2. Moure's fent passes; cast. andar, caminar. Y dins la verda espessura jo caminava tot sol, Costa Poes. 26. a) m., substantivat: Acte i manera de moure's fent passes. Estrafà la figura de Griselda, son caminar suau y sa veu dolça, Canigó ii.
|| 3. Recórrer cert espai; cast. andar. Caualcà sobre la aca, que era de Inglaterra, la qual caminava molt, Pierres Prov. 45.
|| 4. Moure's una cosa amb son moviment propi i natural; cast. andar. «Aquest rellotge no camina».
Loc.—a) Camina caminaràs: caminant sense interrupció llarga distància (Mall., Men.). Camina caminaràs, el Bon Jesús va veure en terra..., Ignor, 2.—b) Deixar el caminar pel córrer: accelerar el pas, caminar molt de pressa.—c) No sap caminar, i vol córrer: es diu d'un qui no sap fer les coses fàcils i vol fer les difícils (Men.).
Refr.—a) «Qui és davant, camina» (Mallorca).—b) «A la dona has de jutjar per lo beure i caminar» (Manresa).—c) «Qui molt camina, poc camina» (Mall., Men.).—d) «Caminant caminant van a Roma» (Mallorca); «Caminant caminant s'hi acosten» (Mall., Men.). Es diu per recomanar la constància en el cercar o en l'anar a un lloc llunyà.—e) «Tot feix, caminant creix» (Cat.).—f) «Qui no pot caminar, que corri» (Cat.); «Qui no pot caminar, que es posi a córrer, va dir En Bigorra» (Mall.).—g) «Qui va tot sol, camina com vol» (Men.).
Fon.: kəminá (pir-or., or., bal.); kaminá (occ., alg.); kamináɾ (val.); сəminá (Palma, Manacor, Pollença).
Etim.: derivat de camí.