Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  camp
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAMP m.: cast. campo.
I. Espai pla i descobert, limitat per a un ús determinat. Camp de batalla: el lloc ocupat pels exèrcits que es cambaten. Leuemlos del camp, pus que morts son, Jaume I, Cròn. 66. Armat, en lo camp d'estreta batalla, Proc. Olives 847. Lo camp deu esser cayre, e deu aver de cascun cayre XXV destres, Ordon. Bath. 104. Tenir camp: (ant.) posar un terreny a disposició d'uns combatents per a tenir-hi una batalla concertada prèviament. Nos ha supplicat que us tinguéssem camp per fer es dites batalles, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 577).Entrar en camp: entrar en batalla. Tot caualler qui contra ell presumira entrar en camp, Curial, i, 16. Gosà entrar en camp ab lo gran gegant Golies, Villena Vita Chr., c. 265. Camp clos: espai voltat de barreres on es feien les justes i torneigs. Seria mes prest content de entrar en liça, en camp clos, a tota ultrança, ab deu cauallers, Tirant, c. 216. Especialment: a) Lloc on es troba establit un exèrcit. Foren vensuts com posaren camp sobre Alcudia, doc. segle XVII (Alm. Isl. Bal. 1869, p. 43). Tot lo nostre camp desbaratà, Tirant, c. 425.
II. || 1. Espai de terra plana destinat a cultiu de sembradura o d'arbres fruiters. In camps abadals et in camps monegals, doc. a. 1125 (Balari Orig. 114). Un bou qui menjaua longament en un camp de blat, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Anam jaure a la Jonquera e attendamnos defora per los camps, Pere IV, Cròn. 166. Si plantaua alguna possessio que ara es camp faentne vinya, doc. a. 1418 (arx de Montblanc). En les llurs terres e possessions ço es vinyes camps orts, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 324). Aquí hi ha camps d'ametlers, Salvà Poes. 51.
|| 2. La part llisa d'un escut heràldic, d'un tapís, etc., damunt la qual destaca el dibuix. Capa missal de drap de aur ab lo camp blau, doc. a. 1415 (arx. de St. Pere de Terrassa). Que los camps [del retaule] sien daurats de aur fi de flori de Florensa, doc. a. 1438 (BSAL, xi, 27). Creu vermella en camp blanch, Rúbr. Bruniquer, v, 153.
|| 3. met. Esfera, espai on s'exerceix una activitat. En el camp de les lletres catalanes, Cases A. Poes. vi.
|| 4. met. Porció d'espai a la qual s'estén l'acció d'un òrgan. Camp de visió: tot l'espai que l'ull pot veure. Va omplir-se d'un ronc esvalot tot el camp, abans silenciós, de la meva audició, Ruyra Parada 17.
III. || 1. Espai descobert relativament pla i situat fora de població. Es diu principalment en oposició a ciutat (lloc poblat) i a muntanya (lloc que no és pla). Jo surto al camp, y allí trobo amplaries que ni la vista pot conseguir, Vilanova Obres, iv, 156. Se conserven... entre la gent del camp, Rosselló Many. 34.
|| 2. Territori pla. S'usa en algun cas de toponímia: el Camp de Tarragona. Qui vage o venga de Tarragona o del Camp doc a. 1315 (Capmany Mem. ii, 78). Vench al Camp de Tarragona, Pere IV, Cròn. 33.
IV. Terrat (en l'argot dels malfactors barcelonins). D'un camp hi escarbat un nuvol (D'un terrat he pres un llensol). Vallmitjana Crimin. 32.
    Loc.
—a) Camps a través: travessant llocs despoblats i fora de camí.—b) Esser un camp perdut: no tenir remei (Empordà). «Tot és un camp perdut; per més que fem, no anem bé» (Llofriu).—c) Haver-hi camp per córrer: haver-hi espai per anar avant, per desplegar activitats (Mall., Men.). Aixi la gent que no sap lletra... tenen molt de camp per córrer tota la setmana, Alcover Cont. 92.—d) Fotre el camp: (vulg.) anar-se'n.—e) A fumbre al camp!: expressió imperiosa per engegar qualcú a mal viatge (or., occ.).—f) Fer camp i campiró: tenir baralles o discussions violentes i sorolloses (Men.).
    Refr.
—a) «Quan n'hi ha pel camp, n'hi ha pel sant»: vol dir que en haver-hi abundància d'una cosa en el lloc on es produeix, n'hi ha també per les altres bandes (or., occ., bal.).—b) «Ara rai, que els camps pasten!»: vol dir que no es mor ningú de fam mentre la terra doni (Penedès).—c) «Un ull a l'hort i altre a la vinya»: indica vigilància simultània cap a dos indrets diferents (or.).—d) «No vulguis el camp prop d'una riera, ni casa cantonera, ni dona balconera» (Olot).—e) «Gent del camp, gent del llamp»: es diu dels habitants del Camp de Tarragona.
    Fon.:
kám (Arles, Oliana, Fraga, Tamarit, Artesa, Barc.); kámp (Val., Bal.); сámp (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: campàs, camparro, campot.—b) Dim.: campet, campetxo, campel·lo, campeu, campó.
    Etim.:
del llatí campu, mat. sign.