Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  campar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAMPAR v.
|| 1. a) tr. Salvar, guardar de la mort o d'altre perill; cast. salvar. Deixant la terra propia per campar la vida mia, Villena Vita Chr., c. 189. Hagueren prou afer que campassen la lur persona de mort, Jacob Xalabin, f. 6.—b) refl. o intr. Salvar-se, alliberar se d'un perill; cast. salvarse, escapar. Los qui campar podien venien cridant, Tirant, c. 5. N'i ha qui stan molt mal e no's creu puxen campar de morir, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 377). E no podia campar de aquesta malaltia, Carbonell Ex. Joan II, c. 23. Que si'm fos prop, de huna templada no'm camparia, Coll. Dames 827.
|| 2. Conservar la vida a un animal o planta tendre o delicat, alimentant-lo o cuidant-lo fins que pot viure tot sol (Mall., Men.). a) met. Fer passar temps, entretenir amb aliment fictici (Mall.). Campar qualcú amb paraules: fer-lo callar i esperar a força de fer-li promeses i no complir-les (Mall.). «Com l'abre no vol la fulla, | en terra la deixa fer; | a altri voleu es bé | i a mi em campau comsevulla» (cançó pop. mall.).
|| 3. Viure amb salut, tenir possibilitat de viure; cast. vivir, pasar. «Si no mudo d'ofici, no puc campar» (Camp de Tarr.). Sempre campa i viu a pler, Salvà Poes. 61. a) Campar-se la vida o campar-se la: guanyar-se la vida, subsistir amb els propis recursos. Ell amb aquestes arts, i la seva dona xacutant en el coixí... es campaven la vida sobradament, Ruyra Pinya, i, 42.
|| 4. intr. o refl. Viure (bé o malament). Plena de seny, no pot Deu a mi dar | fora de vós que descontent no camp, Ausiàs March, v. Fa massa temps que sa primera vila de Mallorca campa mitx a les fosques, Roq. 38. Avia fet bancarruta i sa la campava proba assai, rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 298). No se campen tan bé per aquí, com se camparan per dins es meus jardins, Alcover Rond. i, 158.
    Loc. i refr.
—a) Campi qui pugui!: es diu per indicar que no hi ha resistència possible ni altre remei que fugir (or., occ.). «Al camp d'en Belluga, que campi qui puga» (Empordà).—b) «Es Què-diran, se va morir de fam; i es Què diré se va campar bé» (Mall.).—c) «Tot animal sap deixar el lloc on no pot campar» (Manresa).
    Fon.:
kəmpá (pir-or., or., bal.); kampá (occ.). V. acampar.
    Etim.:
derivat de camp (cfr. l'italià campare, mat. sign.).