Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cançoner
veure  2. cançoner
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CANÇONER m.
Recull de cançons o poesies; cast. cancionero.

2. CANÇONER, -ERA adj.
|| 1. Qui fa o canta cançons (Eiv.); cast. cancionero.
|| 2. Que cançoneja, que obra amb excessiva lentitud (Empordà, Olot, Plana de Vic, Solsona, Barc., Urgell, Camp de Tarr., Tortosa); cast. remolón, pausado, flemático. No siguis cansoner!, Vilanova Obres, xi, 83. Passaven lentament, d'un vol cançoner, irresolut, Pous Empord. 189.
|| 3. Impertinent en berbes o en la conversa (Maestrat). «No sigues cançoner»: no em vinguis amb cançons (Benassal).
    Fon.:
kənsuné (pir-or., or.); kansoné (occ., Maestr.)