DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CANÇONER m.
Recull de cançons o poesies; cast. cancionero.

2. CANÇONER, -ERA adj.
|| 1. Qui fa o canta cançons (Eiv.); cast. cancionero.
|| 2. Que cançoneja, que obra amb excessiva lentitud (Empordà, Olot, Plana de Vic, Solsona, Barc., Urgell, Camp de Tarr., Tortosa); cast. remolón, pausado, flemático. No siguis cansoner!, Vilanova Obres, xi, 83. Passaven lentament, d'un vol cançoner, irresolut, Pous Empord. 189.
|| 3. Impertinent en berbes o en la conversa (Maestrat). «No sigues cançoner»: no em vinguis amb cançons (Benassal).
    Fon.: kənsuné (pir-or., or.); kansoné (occ., Maestr.)