Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  canó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANÓ m.
Objecte llarguer i buit, generalment de forma cilíndrica; cast. tubo, cañón. Altre guarniment de cristall a forma de canons, Ordin. Palat. 224. Un cano de crestayll per tenir reliquies, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Un orga ab molts canons de estany y fusta, doc. a. 1673 (Hist. Sóller. ii, 869).Especialment:
|| 1. Tros de canya situat entre dos nuus; cast. cañuto. Pendreu un cano de canya que tingue tres pams de larch, Dieç Menesc, i, 12.
|| 2. Tros de canya que serveix com a rodet per embolicar-hi fil els teixidors, cosidores, etc.; cast. canilla. Canon d'aur filat e d'argent filat, doc. a. 1284 (RLR, iv, 372).Fer canons: cabdellar el fil. Lo seu Fill li fehia canons e la seruia, Villena Vita Chr., c. 94.
|| 3. Peça de forma tubular que juntament amb altres de similars serveix per a la conducció d'aigua o d'altre fluid; cast. caño. Començaren de metre los canons de les fonts, Ardits, i, 385 (a. 1439). Canó colzat: el que forma colzada o angle més o menys obert (La Bisbal). Canó fiolat: el que en duu adossat un altre de més petit. Segons llur diàmetre, els canons de terrissa es classifiquen en canons de mina, de cos, de cuixa, de cama, de braç, de caputxí i d'estaca (Barc., La Bisbal); a Mallorca la nomenclatura és: canons de cisterna, de sou, bavaresos, bastards i d'un real.
|| 4. Peça tubular de ferro o d'acer, per on surt el projectil d'una arma de foc; cast. cañón. Ninguna persona... tinga ni gose tenir arcabusset ni escopeta... que tinga lo canó manco de quatre palms de llargaria, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 934).Tirar a boca de canó: disparar una arma de foc damunt un blanc situat a molt poca distància; cast. a boca de jarro.
|| 5. Peça d'artilleria que consta essencialment d'un tub de ferro, de bronzo o d'acer, de llargària molt gran relativament al seu calibre; cast. cañón. El tractat d'Artilleria de Francesc Barra (segle XVII), p. 23, distingeix el canó culebrinat (el que té de 20 a 23 calibres, semblant de proporcions a la culebrina) i el canó bastard, que no arriba a tenir la llargària reglamentària del canó ordinari.
|| 6. Portell per on la sèquia mare pren l'aigua del riu (Horta de Val.).
|| 7. La part còrnia de la ploma dels ocells, que té forma tubular; cast. cañón.
|| 8. Cilindre buit, amb tap, que serveix de capsa per guardar agulles; cast. alfiletero.
|| 9. Cadascun dels trossets de canya que els segadors es posen a manera de didals a la mà esquerra per no fer-se talls amb la falç (Mall.); cast. dedal. «En es canons d'es segar | hi tenc s'al·lota pintada; | per això qualque vegada, | quan ve que pos sa falcada, | va bé mirar-me sa mà» (cançó pop. Mall.).
|| 10. Peça tubular que serveix per revestir les cames o els braços. Braçalets, manyoplas, y faldons y canons dels braços, Moradell Prel. 90. Canons de calces: genuale, Pou Thes. puer. 197.
|| 11. Doblec de la roba, de forma tubular, fet per adorn del vestit.
|| 12. La peça inferior del brocal, que té rosques i és la part que va aplicada a la botella (Plana de Vic).
|| 13. Tros d'escorça tendra en forma d'anell, que conté un ull, que serveix per empeltar un arbre; cast. cañutillo. Empelte's ab ell mateix d'abril o de maig, ab inxa o de cano, Agustí Secr. 45.
|| 14. pl. Macarrons, pasta per a sopa de forma cilíndrica més gruixada que els fideus (Men.); cast. macarrones.
|| 15. Canó de fava: la bajoca de fava quan comencen a formar-s'hi els bessons (Mall.).
|| 16. Canó d'arbre: soca (Pallars, Vic, Penedès, Igualada).
|| 17. La part més prima d'un calze, d'una copa, etc., que uneix el recipient amb el peu; cast. caña. Un calzer d'argent daurat a part de dins e per les vores del peu e per lo cano en tres locs, doc. a. 1491 (arx. de Vic).
|| 18. Corda que els bous i ovelles duen fermada des del cap a una cama de davant, i serveix per evitar que alcin el cap i facin tala (Artà).
|| 19. Òrgan animal o vegetal de forma tubular; cast. tubo. Sia pres un ayl e sia partit per mig, e pren aquell gril qui té en lo cor e mit-lo en lo canó del membre del om, e de continent orinará, Micer Johan 408. a) Canó de la freixura (Cat.) o canó d'es lleu (Mall.): la tràquea i els bronquis. També es diu canó del pulmó. Tals homens han lo cano del pulmo aspre, Albert G., Ques. 84.—b) Canó de les sopes: conjunt de faringe i esòfag.
    Fon.:
kənó (or., bal.); kanó (occ., val.).
    Intens.
—a) Augm.: canonàs, canonarro, canonot.—b) Dim.: canonet, canonetxo, canonel·lo, canoneu, canoniu.
    Etim.:
derivat de cana, ‘canya’.