DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANAL m. o f.: cast. canal.
I. || 1. Conducte llarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l'aigua o altre líquid d'una part a l'altra. Lo qual maestre mostrà a son escolà una canal de molí que era enuellesida per lo passament que la aygua ne fahia, Llull Felix, pt. viii, c. 7. Per uns canals se congita, Turmeda Diuis. 15. Una canal de pedra molt larga per traure laygua de la dita piqua, doc. a. 1533 (Miret Templers 578).Canal de teulada: la teula o sèrie de teules col·locades amb la cara còncava cap amunt, que dóna pas a l'aigua de pluja cap al carrer. Canal de l'oli: conducte que hi ha a la premsa d'oliva, on cau l'oli que baixa de la cofinada per escórrer-se a la pica (Gandesa, Tortosa).
|| 2. Cavitat llarguera, o peça que té com a element principal una cavitat llarguera. Lo such entra en lo fetge per hun canal, Micer Johan 331. Canal del pit: concavitat vertical situada entre els dos pits. a) La part còncava anterior d'un llibre enquadernat, oposada al llom.—b) Obi, depòsit llarguer on posen el menjar dels porcs (Tamarit de la L.).—c) Peça que va des del paramitjal al banc de l'arbre de barca, i serveix per estalonar-hi l'arbre.—d) Instrument de ferrer, consistent en una anella de ferro llarguera i torçuda, que s'aplica damunt l'enclusa i serveix per posar-hi una peça de ferro i batre-la per donar-li forma corba (Rupit). A Menorca es diu engomador.—e) Porc mort, obert i sense la butza (Conflent).
II. || 1. Espai de terreny estret i llarguer entre dues elevacions, que dóna pas a les aigües per regar o per a l'evacuació de pluges. Afrontat... de parte orientis in ipsas canals, doc. a. 1041 (Gl MLC, i, 352). Trobà's ab los moros qui eren grans gents a la canal d'Alcoyll, Muntaner Cròn., c. 10. Dintre un canal per ont una muntanya's desaigua, Verdaguer Exc. 29. Ella ha endinsat l'esguard per la immensa canal de muntanyes del Congost, Oller Hist. 135. Des canal de s'altre banda els hi arribà a ses oreies un uc llarc i vitenc, Rond. Eiv. 63.
|| 2. Espai de mar situat entre dues terres properes, que serveix de pas d'una mar a una altra. Ell va de nit sens brúxola o carta, | menys de pilot, en la canal de Flandes, Ausiàs March, cxiii.
III. f. El cànem millor i més llarg (Gir., Martorell, Inca). Quan el cànem és molt bo, el pentinen dues vegades: la primera vegada es treu la part més fina del cerro, i en diuen primera canal; el que resta es torna pentinar, i la part més fina que se'n treu es diu segona canal (Inca).
Canal. a) topon. Nom d'algunes comarques del País Valencià, com la Canal d'Alcoi, la Canal de Navarrés, etc.—b) Llin. existent a Àger, Alpens, Argentona, Bagà, Berga, Balsareny, Barcelona, etc.
    Loc.—a) Fer canal (els ulls): rajar, treure moltes llàgrimes (Mall.). «Jo estic dins un arenal | amb un àngel que me guia; | no puc pensar en tu, Maria, | que ets uis no em facen canal» (cançó pop. Manacor).—b) Anar com una canal: tenir hemorràgia o diarrea molt abundant (Empordà).—c) Anar en canal a qualcú: anar-li molt bé. «D'ençà que em vaig casar, tot me va en canal» (Manacor).—d) Obrir en canal: obrir un animal o persona a tall de ganivet en tota la llargària del cos.
    Fon.: kənáɫ (pir-or., or., bal.); kanáɫ (occ., val., alg.); сənáɫ (Palma, Manacor).
    Intens.—a) Augm.: canalàs, canalassa, canalot, canalota.—b) Dim.: canalet, canaleta, canaletxa, canaleua, canalina, canalí, canalona, canaló.
    Etim.: del llatí canāle, mat. sign. I, II.