DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANCELL (i ses variants vulg. escanzell i quinzell). m.
|| 1. Clos de planta rectangular o trapezial, format d'embans de fusta i aplicat a una portalada d'església, de palau o de gran sala, per evitar que l'aire exterior entri directament a l'interior en obrir la porta d'entrada; cast. cancel. Al tancar-se l'escancell, Aguiló Fochs foll. 152. Valgan per mostra ses de s'escancell de la Sanch, Ignor. 44. Des del cancell de la porta forana, Verdaguer Exc. 46.
|| 2. ant. Barrera, reixa que tanca l'entrada a una capella o altre recinte; cast. cancela. Mes-se en lo cancell dins la capella, Quar. 1413, p. 187. Les mateixes [armes] apparen en lo cancell de ferro de dita capella, doc. a. 1602 (BSAL, vii, 380).
    Fon.: kənséʎ (Empordà, Barc., Igualada, Vendrell); kanzéʎ (Pego, Biar., Calp); əsсənzéʎ (Palma); əskənzéʎ (Eiv.); kinzéʎ (Ciutadella).
    Etim.: del llatí cancĕlli, ‘reixa, embarrerat’.