DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANCELLER m.: cast. canciller.
|| 1. ant. Oficial que tenia el càrrec de llegir, corregir i subsignar les lletres del rei. Manam... que en la nostra cancelleria haja un canceller... qui sia doctor en leys... qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna... son nom sotsescriure sie tengut, Ordin. Palat. 109.
|| 2. Fora de la casa reial, secretari major d'una corporació. E yo era canceller e mestre racional de la host, Muntaner Cròn., c. 225. Majordom... sobre tots los oficis a carch, exceptat sobre Canceller, Robert Coch, f. 6..
    Etim.: del llatí cancĕllarĭus, mat. sign.