Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure canceller
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CANCELLER m.: cast. canciller.
|| 1. ant. Oficial que tenia el cŗrrec de llegir, corregir i subsignar les lletres del rei. Manam... que en la nostra cancelleria haja un canceller... qui sia doctor en leys... qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficient reduyr e de sa man propria en la fin de cascuna... son nom sotsescriure sie tengut, Ordin. Palat. 109.
|| 2. Fora de la casa reial, secretari major d'una corporaciů. E yo era canceller e mestre racional de la host, Muntaner CrÚn., c. 225. Majordom... sobre tots los oficis a carch, exceptat sobre Canceller, Robert Coch, f. 6..
††††Etim.:
del llatŪ cancĕllarĭus, mat. sign.