DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANDELER m.
|| 1. Festa de la Purificació (Ordino, Bagà, Artà, Vilafr. de B.); cast. Candelaria. La uespra de nostra dona sancta Maria Candaler, Jaume I, Cròn. 5. La festa del Candeler, Penya Poes. 189. «La Mare de Déu de Candeler» (Bagà, Artà, Vilafr. de B.). «La Mare del Candeler, és a dos de febrer; endevina a quants del mes é» (endevinalla humorística, Ordino). «La Mare de Déu de candeler, segon dia de febrer, i Sant Blai el tercer; endevinau quin mes é» (endevinalla humorística, Bagà).
|| 2. Qui fabrica o ven candeles; cast. cerero. N'Anthoni Roca candeler de sèu, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Raphael Puig candeler de cera, doc. a. 1438 (Ardits, i, 372).
|| 3. Canelobre (Ribagorça, Pallars, Barc., Men.); cast. candelero. Com enfitada | sola çopàs | e's menejàs | lo candeler... | caych la canela, | feu be la vela, Spill 2465. A Mallorca es diu més concretament candeler o candelero del candelabre, o sia el canelobre de diverses branques. Un candeler en forma de capell del Pare-Etern, Alcover Cont. 151.
|| 4. a) Planta de l'espècie Longifolia catalaunica, que fa les fulles semblants a candeles (Ribagorça).—b) Planta de l'espècie Muscari comosum (Mall.). (V. barralet).—c) pl. Nom de diverses espècies de plantes del gènere Geranium (Fabra Dicc. Gen.).
|| 5. Caramell de gel (Vall d'Àneu); cast. carámbano.
    Refr.
—«Maridatge de Candeler, per Tots Sants bolquer» (Ripollès).
    Fon.: kəndəlé (or., bal.); kandelé (occ.); kandeléɾ (val.).