CANDOR m. Senzillesa d'esperit, absència de malícia i de dissimul; cast. candor. Y cauen cauen en terra | plomes blanques de candor, Costa Poes. 65. Etim.: pres del llatí candōre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.