Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  canelobre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANELOBRE (i sa var. candelobre). m.
|| 1. Utensili consistent en un peu o columna que té una o algunes dolles per sostenir verticalment una o algunes candeles; cast. candelero (el d'una sola dolla), candelabro (el d'algunes dolles). Sia un escolà ab candelobres e ab ciris encesos, Ordin. Palat. 257. III canelobres de ferre de servir a taula, doc. a. 1373 (Miret Templers 556). Un candelobre de ferre, doc. segle xiv (Catalana, ii, 142). Dos canelobres de lautó petits e baixs, per tenir en cascú una candela, doc. a. 1429 (Roca Hosp. 109). Un canelobre de banyes de ceruo guarnit ab ses candeles e cadenes, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 300). Porta lo canalobre de coure, e lança-lo dins en aquesta font...; e l'abat porta decontinent lo candalobre e gita-lo dins la font, Eximplis, i, 9.
|| 2. Tros de gel prim i llarguer (Senterada, Pena-roja, Benassal); cast. carámbano.
|| 3. Estalactita o estalagmita (Freginals).
    Fon.:
kənəlɔ́βɾə (pir-or., or., bal.); kanelɔ́βɾe (Calasseit, Tortosa, Maestr., Val.); kanalɔ́βɾe (Vinaròs, Calp); сənəlɔ̞́βɾə (Palma, Manacor, Pollença); kandelɔ́βɾe (Senterada); kandaɾɔ́bɾa (Alguer).
    Intens.
—a) Augm.: canelobràs, canelobrarro, canelobrot.—b) Dim.: canelobret, canelobretxo, canelobrel·lo, canelobreu, canelobró.
    Etim.:
del llatí candelābrum, mat. sign. 1.