Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  canonge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANONGE m.
|| 1. Membre del capítol d'una església catedral o col·legiata; cast. canónigo. Tingatz totz los canonges en pau, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 26). Ell encontrà en la via un canonge qui era molt noblement vestit, Llull Felix, pt. v, c. 3.
|| 2. Canonge de la pescateria (Cat.) o canonge del mercat (Val.): polissardo, home que no és de fiar.
|| 3. Conill de canonge o conill canonge: conillet jove, que encara no ha acabat de créixer (Mall., Men.).
|| 4. Canonges: planta de la família de les valerianàcies: Valerianella olitoria Poll. (Cat.); cast. hierba de los canónigos.
    Loc.
—a) Vida de canonge: vida tranquil·la i opulenta.—b) Estar gras com un canonge: estar molt gras i sà de color.—c) No fer a qualcú cap fill canonge: no atorgar-li cap favor extraordinari (Val., Mall.).
    Refr.

—«O tots monges o tots canonges»: vol dir que s'ha de fer justícia sense fer concessions a uns més que als altres (Vendrell, Castelló).
    Fon.:
kənɔ́ɲʤə (Perpinyà, Noedes, Prada, Fontpedrosa, Montlluís, Angustrina, Porté); kənɔ́ɲʒə (Bagà, Ripoll, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Mall., Men.); kənóɲʒə (Gir.); kanɔ́ɲʒe (Esterri, Sort); kanɔ́ɲʧe (Boí, Vilaller, Val.); kanɔ́ɲʤe (Pego); сənɔ̞́ɲʒə (Palma, Manacor); kənɔ́ɲʒəl (St. Mateu i St. Joan Batista, pagesia d'Eiv.); kanɔ́ɲʒi (Isavarri); kanɔ́nze (Castelló de la P.).
    Intens.
—a) Augm.: canonjàs, canonjarro, canonjot.—b) Dim: canonget, canongetxo, canongel·lo, canongeu.
    Etim.:
del llatí canonĭcu, mat. sign. || 1.