DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANSALADA (antigament escrit també carnsalada). f.
Part grassa del porc, situada entre la pell i la carn, que és de color blanc i es guarda salada per a tirar a l'olla i altres guisats (pir-or., or., occ., val.); cast. tocino. Bacho de carnsalada, Leuda Coll. 1249. Tres quarteres de carnsalada, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 27). Cansalada ab sucre, doc. any 1537 (Catalana, ii, 22). De magre y cansalada cada any ompli una gerra, Llorente Versos 179. Cansalada viada (Vallès, Gandesa), o cansalada virada (Priorat), o cansalada entrevirada (Tortosa), o cansalada virosa (Llucena): la que es treu dels cuixots, que té vies de carn magra.
    Loc.—a) Suar la cansalada: suar copiosament o fer grans esforços per arribar a qualque cosa (Barc.).—b) La cansalada no és de pollastre: es diu per significar que un determinat assumpte té més importància del que sembla a primera vista (Vinaròs, Castelló).
    Refr.—a) «Cansalada i ous fregits lleven la vista al marits»: vol dir que les dones enganyen llurs marits donant-los bon menjar (Val.).—b) «A l'hort hi ha la cansalada, no hi deixis anar la criada»: vol dir que convé que sia la mateixa mestressa la que administri els cabals (Empordà).—c) «Mentres venguen la cansalada a trossos, no cal matar porc» (Vinaròs).
    Fon.: kansəláðə (Noedes, Fontpedrosa); kənsəláðə (Prada, Puigcerdà, Martinet, Ribes, Camprodon, Campmany, Borredà, Bagà, Berga, Manresa, St. Feliu de G., Llofriu, Granollers, Bigues, Igualada, Tarr., Valls); kənsəláðɛ (Pobla de L., Sta. Col. de Q.); kansaláða (Andorra, Llavorsí, Isavarri, Vilaller, Capsanes, Tortosa); kansaláðɛ (Sort, Organyà, Tremp, Ll., Pradell, Gandesa); kansalá (Vinaròs, Benassal, Morella, Castelló, Val., Xàtiva, Pego, Benidorm, Elx).
    Sinòn.: xulla (xuia) a totes les Balears.
    Etim.: contracció de carn salada.