DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CANTÓ m.
|| 1. Aresta de l'angle sortit que formen dues cares contigües d'un cos polièdric, especialment d'un edifici; cast. esquina. Del cantó del carrer estret... tro al cantó de les cases que foren den Tomas, Cost. Tort. I, i, 27. Per altres carrers desuiats isquen per les places e cantons, Tirant, c. 14. Que ja doblega el cantó, Penya Poes. 247. També es diu cap de cantó (Mall., Men.). Un potecari a cada cap de cantó, Ignor. 16.
|| 2. Cornaló, extremitat d'un cos en la qual es topen dues línies del seu perímetre; cast. esquina. A cada canton del camp estia una crida, Ordon. Bath. 105. Va ferir en un cantó de la host, Muntaner Cròn., c. 123. Ab un cantó de la tovallola, Penya Mos. iii, 116. Apartades en hun canto de la cambra, Tirant, c. 203.
|| 3. Fragment exterior d'una cosa, especialment del pa; cast. cantero, trozo. Llavò treu es cantó de pa moreno, Ignor. 15. Cantó de formatge: una quarta part de la fogassa (Mall., Men.).
|| 4. Banda, part de l'espai considerada en una direcció determinada; cast. lado, parte. Per cada cantó los hauien a pendre, Villena Vita Chr., c. 145. Se'n van quiscun per son cantó, Verdaguer Exc. 46. Mostrant per tots cantons la coloraina de llur cos, Ruyra Pinya, i, 25. Les del cantó de llevant, Roig Flama 191. a) met., Aspecte, punt de vista. Ella li havia tancat la porta pels nassos, i ell, pel seu cantó, també sentia que se'n refredava, Massó Cròn. 157. Ell per un cantó, y per altre la sanch, Oller Rur. Urb.
|| 5. Porció determinada d'espai; cast. trozo. Les fires d'aquell cantó de provincia, Verdaguer Exc. 39. a) Cadascuna de les parts en què es divideix un territori, en el sistema de divisió territorial d'alguns països; per exemple, de Suïssa.
|| 6. pl. Les dents laterals que es posen després de les pales i substitueixen les de llet (Lledó). «Els cantons li pugen».
|| 7. Quatre cantons: joc infantil, en el qual són cinc jugadors, quatre dels quals estan situats a sengles cantons o columnes i l'altre està enmig d'ells quatre i va d'un a l'altre demanant foc; ell diu: «Tita foc». I li contesten: «A l'altra casa n'hi ha un poc». Els quatre ocupants dels cantons es canvien continuament els llocs, corrent d'un cantó a l'altre, i el qui està enmig procura arribar a un cantó mentre el qui l'ocupava està enmig; si ho aconsegueix s'apodera del lloc, i el qui l'ocupava abans queda enmig, i així continua el joc indefinidament (pir-or., or., val., mall.). A Menorca aquest joc es diu carabasseta amb pa.
    Fon.: kəntó (pir-or., or., bal.); kantó (occ., val.); сəntó (Palma, Manacor).
    Etim.: derivat del pre-romà cantus, ‘angle’.

2. CANTÓ m.
Pedra de marès tallada en forma de paral·lelepípede, que serveix per a la construcció d'edificis (Mall., Men.); cast. sillar. Tenim... molts cantons y desitjam donar principi a la obra, doc. a. 1613 (Hist. Sóller, ii, 729).Les seves dimensions són variables: la llargària oscil·la entre tres i cinc pams; l'amplària sol esser de devés dos pams, i la gruixa de 3 a 30 cm., segons l'ús que ha de tenir la dita pedra. Cantó de gruix de rei: el que té 80 per 40 per 30 cm. Cantó teulader: és molt prim, de devés 3 cm. de gruix, i s'empra per fer el sòtil damunt el qual s'han de posar les teules. Cantó terç: el que té 8 cm. de gruix i s'empra principalment per fer mitjanades i jaços d'escala.
    Intens.—a) Augm.: cantonàs, cantonarro, cantonot.—b) Dim.: cantonet, cantonetxo, cantonel lo, cantoneu.
    Etim.: la mateixa de cantal, amb diferent sufix.

3. CANTÓ
Llin. existent a Agost, Alacant, Alcoi, Artà, Begur, Barberà, Blancafort, La Bisbal, Cocentaina, Elda, Elx, Mataró, Monòver, Montblanc, Mont-ras, Novelda, Palamós, Vilajoiosa, Xàtiva, etc.
    Etim.: probablement del nom propi Cantōnus, que apareix en inscripcions llatines d'Espanya.