DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCANTAIRE m. i f. i adj.
Que canta; cast. cantador. Cantayres aucells, deixeu la boscúria, Cases A., Poes. 115. Avia sigut el millor cantaire del poble, Massó Croq. 87.
Fon.: kəntáјɾə (pir-or., or.); kantáјɾe (occ.).