DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CANTARELLA f.
|| 1. Acte de cantar; cast. canturía. Ab gran cantarella d'àngels cap al cel se l'emportaven, cançó pop. cat. (Milà Rom. 12).
|| 2. Cant monòton i continuat; cast. canturía, canturreo. Adormiu al meu Fillet ab la vostra cantarella, Cases A., Poes. 210.
|| 3. Modulació de la veu en parlar, especialment l'entonació característica de certs individus o de certes regions; cast. tonillo, sonsonete. Sortí un axam de pobres... pidolant ab una cantarella mandrosa y ritmada, Oller Pil. Pr. 36.
|| 4. Soroll continuat i monòton; cast. murmullo. La cantarella del reguerol, Casellas Sots 233.
|| 5. Cadascuna de les cançonetes que es canten darrera les caramelles quan els camillaires ja han rebut la paga (Empordà).
|| 6. pl. Manifestació de coses que convindria tenir secretes (Empordà). «No en feu cantarelles, d'això que us he dit» (Llofriu).
    Fon.: kəntəɾéʎə (or., bal.).
    Etim.: derivat de cantar.

2. CANTARELLA f.:
V. canterella.