DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinōnims
CIT
TERMCAT1. CANTERA f.
Pedra grossa (val., mall.); cast. pedrejķn. Hun turch li llanįā vna gran cantera, Tirant, c. 145. Son stats nafrats de canteres o teules que tirauen, doc. any 1505 (BSAL, viii, 114).
Etim.: la mateixa de cantal, amb diferent sufix.
2. CANTERA f.
Ganes de cantar. Primer se li acaben les canįons que la cantera, Girbal Oratjol 113.
Fon.: kəntéɾə (Olot, Amer, Llofriu, St. Feliu de G., Vic, Barc., Reus, Mall., Men., Eiv.); kantéɾɛ (Organyā).
1. CĀNTERA f.
Espčcie de cānter que té dues anses i un coll (Tremp, Camp de Tarr.); cast. cántaro. Hajen cānteres o vexellets de terra o de fusta plens d'aygue, Eximenis Crestiā, XII, c. 310. Una cāntara d'aram, doc. any 1590 (arx. de Valls).
Fon.: kántéɾɛ (Tremp); kántəɾə (Tarr., Reus).
Etim.: feminitzaciķ de cānter.
2.
CĀNTERA f.
Peix de la família dels espārids, Cantharus vulgaris; cast. cántaro. Salpa, cāntera, doc. a. 1324 (Archivo, i, 366). Liura de morruda, cāntera, mōllera. doc. a. 1361 (Rotger Hist. Pollensa, I, apčnd. xxix).
Etim.: del llatí canthărus, mat. sign.