Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  1. cantera
veure  2. cantera
veure  1. cāntera
veure  2. cāntera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

1. CANTERA f.
Pedra grossa (val., mall.); cast. pedrejķn. Hun turch li llanįā vna gran cantera, Tirant, c. 145. Son stats nafrats de canteres o teules que tirauen, doc. any 1505 (BSAL, viii, 114).
    Etim.:
la mateixa de cantal, amb diferent sufix.

2. CANTERA f.
Ganes de cantar. Primer se li acaben les canįons que la cantera, Girbal Oratjol 113.
    Fon.:
kəntéɾə (Olot, Amer, Llofriu, St. Feliu de G., Vic, Barc., Reus, Mall., Men., Eiv.); kantéɾɛ (Organyā).

1. CĀNTERA f.
Espčcie de cānter que té dues anses i un coll (Tremp, Camp de Tarr.); cast. cántaro. Hajen cānteres o vexellets de terra o de fusta plens d'aygue, Eximenis Crestiā, XII, c. 310. Una cāntara d'aram, doc. any 1590 (arx. de Valls).
    Fon.:
kántéɾɛ (Tremp); kántəɾə (Tarr., Reus).
    Etim.:
feminitzaciķ de cānter.

2. imatge  CĀNTERA f.
Peix de la família dels espārids, Cantharus vulgaris; cast. cántaro. Salpa, cāntera, doc. a. 1324 (Archivo, i, 366). Liura de morruda, cāntera, mōllera. doc. a. 1361 (Rotger Hist. Pollensa, I, apčnd. xxix).
    Etim.:
del llatí canthărus, mat. sign.