Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cantonera
veure  2. cantonera
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CANTONERA f.
|| 1. ant. Dona pública que es posava per les cantonades a provocar els homes; cast. cantonera. La cantonera! ab quant desdeny porta faldera, Coll. Dames 929. Per dar a menjar a las cantoneras que antigament se recullian allà, Rúbr. Bruniquer, v, 48.
|| 2. Lleixa que s'adapta a un racó d'habitació (Empordà); cast. rinconera.
|| 3. Porció d'una cosa que forma angle; cast. esquina. El cel posa les tovalles... i pengen les cantoneres, Bonet Coral 69. Especialment: a) Peça de metall o altra matèria dura, generalment de forma triangular, que es posa com a reforç a cada cornaló d'una caixa, de les cobertes d'un llibre, etc.; cast. cantonera, esquina. Per XXXII cantoneres de ferre a ops de les caixes on tenen les armes del senyor rey, doc. a. 1309 (BSAL, ii, 270). Una armarieta amb grapes y cantoneres de ferro, Alm. Ross. 1922, p. 47.
|| 4. Rebranca d'una finestra (Pradell).
|| 5. Peça que serveix per formar un cornaló de l'orla o vinyeta tipogràfica; cast. chaflán.
|| 6. Bastidor de teatre (Vilassar).
|| 7. Andà que forma cantonada de la pleta (Conca de Tremp).
    Etim.:
derivat de cantó, art. 1.

2. CANTONERA f.
Pedrera d'on s'extreuen cantons (Mall.); cast. cantera.
    Etim.:
derivat de cantó, art. 2.