CANTOR, -ORA m. i f. Qui es dedica a cantar; cast. cantor. Apres venien los cantors de la capella, Cobles Frederich. Segons que recompte lo cantor de Paris, Eximplis, ii, 260. De tals serenes | encortadores, | falses cantores, Spill 8565. Etim.: pres del llatí cantōre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.