DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANVI (ant. escrit cambi). m.
Acte i efecte de canviar; cast. cambio. No es null hom pus àvols cambis pogués fer, com fa aquell qui per aquest mon pert l'autre, Llull Cont. 99, 22. Sobre el fet de les presons de Pisa, que s'en feés cambi per alguns d'esta ciutat que son presos en Pisa, doc. a. 1325 (Capmany Mem. ii, 87). No és sols el cambi brusc de la llengua lo que'ns allunya, Massó Croq. 127. Especialment:
|| 1. En el comerç: a) Acte de canviar valors amb valors equivalents. Taula de canvi: taula o oficina on es fan transaccions comercials. Lletra de canvi: document amb el qual es mana pagar a una tercera persona una quantitat de diners. Tot cambi fondedor, qui sia de ley de casern aval, doc. a. 1284 (RLR, iv, 373). Los dits diners sien posats en taula de cambi assegurada, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli). Fins assi no he rebut prima de cambi ni segona, doc. a. 1505 (BSAL, x, 302).—b) Interès que produeix un capital. Deixar diners a cambi, posar diners a guany, Lacavalleria Gazoph.—c) ant. Lloc on es feien les negociacions de canvi de valors. La processo ana per los cambis vells, doc. a. 1390 (Ardits, i, 3).—d) Els diners que són retornats al comprador quan aquest ha pagat amb una quantitat superior al valor de la cosa comprada; cast. vuelta. Encara no hagué cobrat es canvi, ja li ha estret, Roq. 12.
|| 2. ant. Entre caçadors, substitució que fa un animal perseguit de caçadors, posant en el seu lloc un altre animal per tal de burlar els seus perseguidors. Lacavalleria en el seu Gazophilacium posa aquestes locucions: Dar lo cambi a algú: fer burla de algú. Pendre lo cambi: deixar-se enganyar sense adonar-se'n. Ell pren lo cambi quant disputa: ell se deixa enganyar quant disputa, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: kámbi (pir-or., or., occ., Val.); káɱvi (Cast., bal.); kámbit (Gandia, Moixent); káɱvit (Pinós, Monòver, Bussot, Elx).
    Etim.: postverbal de canviar.