DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CANVIAR (ant. escrit cambiar). v.: cast. cambiar.
|| 1. tr. o intr. Posar una cosa en el lloc o condicions d'una altra. Trametre cascu cavall en la posta, de lla hon Nos los dejam trobar per cambiar, Muntaner Cròn., c. 89. La donzella... no's fóra cambiada aquell jorn per Santa Catarina, Curial, ii, 55. Los meus desigs de punt en punt cambie, Ausiàs March, lxxxvii. Al cambiar de mirador, un alè d'aire li pessigollà el pit, Pons Auca 308.
|| 2. tr. o intr. Posar en diferent manera de la que abans tenia. Curial... cambià's tot perdent la color, Curial, i, 24. Havia cambiat poch a poquet sas formas, Pons Auca 16. Las costums van canviant·tant que ja no's fa res igual, Serra Calend. folkl. 85.
|| 3. tr. Transformar, convertir una cosa en altra. En axi que la diuinal natura no's mut ni's cambiu en natura humana, Llull Cont. 65, 5. Mas puix se cambia en pau nostra guerra, Passi cobles 6. Les senyores Mònica y Verònica, despitades, s'havien canviat en veritables fúries, Pons Com an., 208.
|| 4. tr. Donar a algú qualque cosa i rebre d'ell una altra cosa com a equivalent. Fuig com Matheu | del teloneu | de canviar, Spill 12517. Sols pensa en pellucà cèntims per canviarlos amb un duro, Ignor. 24. a) met. Canviar paraules, compliments, etc.: dirigir-se mútuament paraules, compliments, etc. Admirats de sa bona fe, cambiaren un somriure, Pons Auca 104. Mare y filla cambiaren una mirada animadíssima, Vilanova Obres, iv, 31.
    Fon.: kəmbiá (pir-or., or.); kambiá (occ., Val., alg.); kəɱviá (bal.).
    Var. form. ant.: camiar.
    Etim.: del llatí (d'origen cèltic) cambiāre, mat. sign.