DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAOS m.: cast. caos.
|| 1. Estat de confusió en què estava l'univers al principi de la seva creació, abans que Déu posàs en les coses l'orde actual. Aquest tronc e chaos es invisible per raó de la confusió en que es, Llull Arbre Sc. i, 25. Renàixer sembla el caos, sepulcre i bres dels mons, Atlàntida, v.
|| 2. Lloc de gran confusió. Perpetuals habitadós en lo cahos tots temps penant, Spill 14210. Enmig d'eix caos de revolta roca, Canigó xi.
    Etim.: pres del llatí chaos (<gr. χάος), mat. sign.