Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  capa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPA f.
|| 1. Peça de roba d'abric, llarga des del coll fins prop dels peus, oberta per davant i sense mànegues; cast. capa. Los sastres fan de drap gramalles e mantells e capes, Llull Cont. 122, 7. Deu hauer totes les capes, ço es a entendre gelebies e atzunars e capes que porten los sarrahins, Consolat, c. 329. Que tot juheu deia portar per uila capa uestida de nit et de dia, doc. segle XIV (BABL, vi, 97). Vna capa lambarda leonada, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Vna capa gasquona, doc. a. 1573 (mat. arx). Capa de pluja: capa feta de roba gruixada i poc penetrable a l'aigua, que servia per sortir en temps de pluja. Portaven a lesgleya capa de pluja e galotxes, Llull Blanq. 12. Capa oficiadora: la que portaven els clergues per oficiar. II capes officiadores blanques, doc. a. 1373 (Miret Templers 557).Capa missal: capa que es duia per dir missa. Capa missal de drap de aur amb lo camp blau, doc. a. 1415 (arx. de Terrassa). Capa de professó (ant.): capa pluvial. Una capa de drap de or de professó negre forrada de groch, doc. a. 1415 (arx. de Terrassa). Capa pluvial: la que porta el prelat o prevere que presideix una processó. Capa magna: les que porten els bisbes, canonges o altres dignataris eclesiàstics per assistir al cor i a altres funcions. Capa de Sant Pere: la capa negra que constitueix la peça principal del vestit dels capellans per anar pel carrer (Mall.).
|| 2. met. Cosa que serveix per amagar o dissimular quelcom; cast. capa. Dels grans secrets c'Amor cobr'ab sa capa, Ausiàs March, lxxxvii. Amb capa d'amic, o amb capa d'amistat: amb amistat fingida.
|| 3. Posició lànguida de les ales dels pollets malaltissos (Eiv.). «Aquests pollets porten capa».
|| 4. La volta o coberta interior del forn (Eiv.).
|| 5. Disposició de la nau de vela que, no faltant-li vent, no camina gens o camina molt poc; cast. capa. Sols per necessitat es fa aquesta maniobra, i és quan s'ha d'aguantar un temporal, quan convé no fer gaire camí per esperar una altra barca, etc. Posar-se a la capa, aguantar-se a la capa, anar a la capa, són les expressions marineres per indicar aquesta disposició de la nau.
|| 6. Núvols negres que el matí o l'horabaixa solen estar posats damunt l'horitzó, i que pronostiquen pluja (Artà, Santanyí). «Es sol avui se pon amb capa».
|| 7. Capa de la botja: la camisa del capell del cuc de seda; cast. cadarzo.
|| 8. Cobertor o bancal que posen damunt la caixa dels morts pobres (St. Hilari SC).
|| 9. La gratificació que, a més dels nòlits, es paga al patró d'un vaixell pel transport de mercaderies o altres gèneres; cast. sombrero, capa.
|| 10. Matèria o conjunt de coses que va posada damunt una altra cosa; cast. capa. «Hem de donar una capa de pintura a les portes».
|| 11. Capa de rei: planta de la família de les amarantàcies: Amaranthus tricolor; cast. pluma de papagayo, capa de rey. És planta de jardí, que fa les flors verdes, grogues i vermelles.
    Loc.
—a) Fer la capa: presidir una processó, anant darrera amb capa pluvial.—b) Aguantar la capa: acompanyar una parella d'enamorats (Empordà); fer d'alcavot.—c) Aguantar una capa: haver d'escoltar una conversa desagradable sense poder-ne defugir (Mall.).—d) Passejar la capa: passar el temps sense treballar i anant d'una banda a l'altra (Val.).—e) Gent de bona capa: gent de casa bona, de bona posició social (Val.).—f) Gent de mitja capa: gent de no gaire bona posició (Val.).—g) Abrigar-se amb capa d'altri: dissimular els propis defalliments fent-ne recaure la responsabilitat damunt un altre (Mall.).—h) Baix de la capa del sol, o baix de la capa del cel, o baix de la capa de Déu: en tot el món. No ni havia altre baix de la capa del sol, Aguiló Rond. de R. 14. No hi ha cap homo baix de la capa de Deu, Penya Mos. iii, 116.—i) Fer una capa mal tallada: fer una transacció, una avinença en què cadascú cedeix una part dels seus drets (Cat.).—j) Posar a algú una capa de totxo, o de tonto: enganyar-lo (Empordà).—l) Tirar la capa al toro: pendre una decisió enèrgica, obrar amb resolució, prescindir de miraments.—m) No tenir més que la capa al muscle: no tenir recursos, esser molt pobre (Val.).—n) Llevar la capa a algú: despullar-lo de tot, pendre li tot quant té.—o) Fer capa torera d'alguna cosa: fer-ne trucs i baldufes, tractar-la malament (Val.).—p) Aprofitar ses capes caigudes: aprofitar les ocasions i les badades dels altres per treure'n profit (Manacor).—q) Mantenir-se a la capa: esperar pacientment, per pròpia conveniència.—r) Defensar o guardar la seva capa: defensar els drets propis.—s) Deixar-se tallar la capa (or.) o deixar-se tallar un pam de sa capa (mall.): transigir, cedir una part dels drets propis.—t) Tallar una capa a qualcú: murmurar d'ell.
    Refr.
—a) «La capa, tot ho tapa».—b) «La capa no sempre tapa» (Val.).—c) «Qui té capa, es tapa, i qui té capot si pot» (Val.). «Qui té capa, de tot s'escapa» (Cat.). Vol dir que el qui té diners pot sortir de totes les dificultats.—d) «Amb sa capa d'En Perdigot, s'hi tapa qui pot» (Eiv.).—e) «En temps de fred, val més una capa que un barret» (or., occ.).—f) «Per calor no deixis la capa, ni per fred la carabassa» (or., occ.).—g) «Per Sant Andreu, qui no tenga capa que en manlleu» (Manresa).—h) «Capa esquinçada no guarda de fred».—i) «Amb la capa d'en Pau, en Pere s'escalfa»: vol dir que de les accions perilloses en treu més profit l'inductor que el mateix qui les fa (Barc., Ripoll).—j) «Arramba't a capa que té pèl» (Mall.).—l) «Tant hi va el rei com el papa, com aquell qui no té capa»: vol dir que de la mort no s'escapa ningú.—m) «Entre lladres, la capa al coll»: vol dir que entre gent dolenta, els mateixos companyons han d'anar recelosos.—n) «A on pergueres la capa, allà la trobaràs» (Val.).—o) «Qui vol la capa de l'amic, no és amic».—p) «Tres capes té Joan: dos que li han de fer, i una que li'n faran»: fa al·lusió als que bravegen de riquesa sense tenir res (Val., Alcoi).—q) «Barco a la capa, mariner a l'hamaca».—r) «Tens fred? Abriga't amb la capa de Sant Josep. Tens calor? Abriga't amb la capa de Nostre Senyor» (Llofriu).
    Fon.:
kápə (pir-or., or., bal.); kápɛ (Ll.): kápa (Tortosa, Maestr., Val.); сápə (Palma, Manacor).
    Intens.
—a) Augm.: capassa, caparra, capota.—b) Dim.: capeta, capetxa, capel·la, capeua, capiua, capona.
    Etim.:
del llatí cappa, mat. sign.