Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  capaç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPAÇ adj.: cast. capaz.
|| 1. Que és prou gran per a contenir determinada quantitat. En lo hort dels caputxins que es molt capas, Ordin. Univ. 1638, f. 30. Una taula que sia capas de estar en ella los dos consuls, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Com no haien concavitat alguna que sia capace de tal homiditat, Albert G., Ques. 33.
|| 2. Que té poder suficient de fer una cosa determinada. De les quals coses no son capassos los Ordinaris, Pragm. Aud. Mall. 19 vo. Sap que és homo de confiansa, capàs de posar sa firma, Penya Poes. 188. So capàs, si no'm creu, de girarli la cara, Vilanova Obres, iv, 12. Tant com era capaça de riure, Casellas Sots 92.
|| 3. Que té probabilitat de fer una cosa; que és possible que la faci. «Està molt ennivolat; és capaç de ploure» (Mall., Men.). «És capaç que aquí fora estarem millor»=és probable que aquí fora estiguem millor (Monlló). És capàs de no dormir avuy!, Pons Auca 154. Ell mateix será capàs d'agafar paper y ploma per estendre l'auto, Vilanova Obres, xi, 99. Y son capassos de voler que buyt sa carretada, Ignor. 3. Ses figues de moro enguañ son capasses d'anà barato Ignor. 3.
|| 4. Assabentat (or.). «No n'estic gens capaç d'això»=no en tenc notícia, no ho sé gens (Bagà).
    Fon.:
kəpás (pir-or., or., bal.); kapás (occ., val.).
    Formes flex.:
en rigor gramatical, capaç és un adjectiu d'una sola terminació; però en el llenguatge vulgar s'usa sovint una forma de femení analògic, capaça (emprada també d'algun escriptor en obres literàries). Les formes de plural són capaços pel masculí i capaces pel femení; en mallorquí vulgar també s'usa la forma capaces com a masculina (I los mires capaces, tu? Alcover Cont. 47).
    Var. form.:
en el llenguatge vulgar hi ha les variants acapaç, encapaç i escapaç. Una cançó popular mallorquina diu: «Voltros no sou glosadors | d'aquells de primera classe; | jo som dona i encapaça | de fer-vos callar a tots dos».
    Etim.:
pres del llatí capāce, mat. sign. || 1.