Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  capell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPELL m.
I. || 1. Peça que serveix per cobrir el cap i que es compon de cofa i de ventalla més o menys ampla; cast. sombrero. Els malaltes hagen capeyls de lana, doc. a. 1181 (Miret Templers 540). Cambra e lit e vestidures e capell de gog e de plaer e d'alegre, Llull Cont. 2, 9. Ab aytant nos leuam en peus, e uolguem-nos tolre lo capel del cap, e dix-nos Lapostoli que nou faessem, e que tornassem lo capel en la testa, Jaume I, Cròn. 527. Lo cardenal llevà's hun capell burguereny sobre sa testa, Desclot Cròn., c. 136. Ades porten capiro en lo cap, ades xapellet, ades vel; ades capell de vebre, ades barret, Metge Somni iv. Capell de ferro: elm. Capeyl de fferre es donat a cauayler a significar vergonya, Llull Cavall. 23 vo. Portassen escut e capell de ferre e gorgera, Pere IV, Cròn. 153. Capell alt o capell de trona, o capell de moixina: el capell de cofa alta i plana (Mall., Men.). Capell amb cruies: el que tenia la cofa girada per amunt en tres tombs, formant tres angles (Mall., Men.); cast. sombrero de tres picos. Descendents de tants de capells amb cruyes y de tantes casaques brodades, Roq. 1. Capell de roda plena, o de roda de carro: capell de llana o de pèl, de ventalla ampla, que duien els amos d'en primer (Mall.). Capell d'anar alerta: capell de ventalla molt estreta (Llucmajor). Capell de sarrió: capell fet de llatra com a de sarrió (Sineu). Capell de teula: capell antic de capellà, amb la ventalla molt gran i arquejada de cada costat cap amunt, formant canal de davant a darrera (Mall., Men., Val.); cast. sombrero de teja. Capell de llongues: capell negre, molt gruixat, amb la ventalla de devés cinc pams de diàmetre, que en temps de pluja servia de paraigua (Manacor). Capell de fer via: capell de roba lleugera que es sol dur en l'estiu per anar pel camp o a la vorera de mar (Sa Pobla). Capell de palla: el que és fet de llenques de palla entreteixides, té la cofa plana i la ventalla també, i es du en l'estiu. Capell de pauma: el que és fet de fulles de palma entreteixides; sol tenir la ventalla molt ampla i el duen els pagesos i pageses per treballar en el camp (Mall., Men.). Amb capell de pauma se guarda del sol, Alcover Cap al tard. Capell de sol: capell lleuger i ample per defensar se del sol. Un balester tirà'ns e depart lo capel de sol e'l batut dona'ns en lo cap, Jaume I, Cròn. 266. Portaran encara lo capell de sol o de pluja, Ordin. Palat. 70. Capell jubat: cobricap que es duia davall el capell de ferro. Que nuyll hom no port perles ne fres ne peyres precioses... si no u faia en garlanda de capel jubat o en anel, Ordinacions del segle XIII (Anuari IEC, i, 273). Quels homens a cavayll tostemps que hostejen van ab les espatlleres vestits, e ab lo capell jubat al cap..., e tantost com senten brugit, prenen lescut e el capell de ferre, Muntaner Cròn., c. 276. Un capell jubat maytadat de seda ab trescoll, la una maytat de sendat blanch e laltre de sendat morat fullat, doc. a. 1365 (Rubió Docs. cult. i, 207).Capell del Pare Etern: triangle posat amb un costat abaix i horitzontal. Hi ha un candeler en forma de capell del Pare Etern, Alcover Cont. 151. Capell reveixinat: capell que té l'ala molt voltada cap amunt (Mall.).
|| 2. Capulla de cuiro amb què es cobria el cap i es tapava els ulls dels falcons i altres aucells de caça perquè no volassin; cast. capirote, capillo. E no ignor [lo falconer major] a la cura d'ell pertanyer totes les coses a ells [als falcons] necessaries procurar, ço es loures, capells, longues e altres arneses, Ordin. Palat. 54.
|| 3. Joc que es fa en les festes marítimes, sobretot en la de Sant Pere, i que consisteix a pujar un o alguns homes per un pal molt llis i ensabonat, al cim del qual hi ha un capell o altra cosa, de la qual s'ha d'apoderar (Ciutadella); cast. cucaña.
II. Nom de diferents coses que per sa forma o funcions s'assemblen a un cobricap. Especialment:
|| 1. Embolic de seda que la cuca de seda segrega i dins el qual la cuca es converteix en papallona (Tarr., Tortosa, Val., Al., Sóller); cast. capullo. Quel cuch del vell quant vol filar o fer capell, Somni J. Joan 2793.
|| 2. Tros de flor que encara queda enrevoltant l'ametló quan aquest ja és sortit (Mall.).
|| 3. Membrana o pellofa que revesteix el gra de blat i d'altres cereals (Mallorca, Menorca); cast. cascabillo.
|| 4. Didal de la gla (Alq. Bl.).
|| 5. Capell de col: ull de col.
|| 6. La part superior, carnosa, d'un bolet; cast. sombrero.
|| 6. Cúpula o part superior més o menys cònica d'una torre. Com ha de estar lo capell que se ha de fer a la torre, doc. a. 1570 (Hist. Sóller, ii, 189).
|| 8. Garba que es posa al cim del cavalló o modoló, en forma de paraigua, per escopir l'aigua si plou (Ripollès, Pl. de Vic, Lluçanès, Mall.).
|| 9. Carena de la teulada (Puigcerdà).
|| 10. Cap gros de la teula (Pineda).
|| 11. Tapadora que posen damunt la xemeneia perquè no hi plogui (Mall.).
|| 12. Gibrella o mig cove que es posa en els bucs de les abelles quan tenen molta mel (Cat.); cast. capirote.
|| 13. Didalet de paper tavellat que els apotecaris posen damunt el tap de les ampolles de pocions a despatxar (Vendrell).
|| 14. Tapadora de la caldera de l'alambí (Mallorca).
|| 15. Disc que fa de tapadora de la nansa de pescar (Cat.).
|| 16. Tapadora de cartó, cilíndrica, que posen damunt l'espiga de la premsa de roba o de fideus, de part damunt l'escòfera de dalt, per preservar l'espiga contra la pols (Mall.).
|| 17. La peça exterior, de ferro, dins la qual va el got i l'extrem del fusell del carro (Alaior).
|| 18. Adob que es fa a la punta de les sabates per la part de fora (Cat.); cast. capellada.
|| 19. Tros de canemàs que s'afegeix a la boca de les saques o balots de taps, quan per esser massa plenes és impossible cosir-les (St. Feliu de G.).
|| 20. Capell de col: col acopada (Eiv.).
|| 21. Capell del guarda-robes: la peça de fusta que forma la part superior de l'armari guarda-robes (Mall.).
|| 22. Capell de la trona: tornaveu (Mall., Men.).
|| 23. Capell de picos: peça de fusta de figuera triangular, col·locada en el buit que queda entre els extrems de les taules de popa i la part inferior de la timonera (Palma).
|| 24. Faixa o caramull de núvols que sol posar-se part damunt una muntanya o altre paratge; cast. cejo. «Quan Muntcià fa capell, guarda't d'ell» (Tortosa, Vinaròs); «Quan Muntcià fa capell, pica espart i fes cordell» (Vinaròs). «Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llauraor, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira). «Quan Bernia du capell, pica espart i fes cordell» (Al.). Muntcià, La Murta i Bernia són els noms de tres muntanyes.—a) Capell de senyora: nuvolada rodonenca en forma de capell, que sol sortir dins el xaloc (Men.).
|| 25. Capells de serp: planta de la família de les convolvulàcies: Convolvulus althaeoides (Mall., Men.); cast. corregüela grande.
|| 26. Es Capell de la Trinidat: constel·lació composta de tres estels visibles a simple vista, situats formant triangle, i que fan la carrera del sol (Manacor).
III. || 1. Mala fama, anomenada deshonrosa. O tu traydor, si d'est mon no tesquiues, | on ten hiràs viura ab tal capell?, Arnau d'Erill (Cançon. Univ. 241).
|| 2. Imputació calumniosa o temerària (or., occ., val., bal.); cast. sambenito. «Es capell que m'he comprat | és lleuger i bo de dur; | però es que m'has posat tu | és un poc massa sobrat» (cançó pop. Mall.).
IV. Llin. existent a Alguaire, Artesa, Barc., Celrà, Figuerola, Martorell, Reus, etc.
    Loc.

Tirar-se es capell: disputar, discutir violentament, fins a barallar-se (Un Mall. Dicc.).
    Refr.
—a) «Cap sense cervell, no ha de mester capell» (Mall., Men.).—b) «Dix lo tinyós: a tot jugam, menys a capell llevar» (doc. a. 1410).
    Fon.:
kəpéʎ (or., bal.); kapéʎ (occ., val.); сəpéʎ (Palma, Manacor, Pollença).
    Sinòn.:
I, barret, sombrero.—II, || 1, ametlló; || 3, bolló; || 7, barracull o caracull (del molí de vent); || 9, carena, anguila; || 15, tapell.
    Intens.
a) Augm.: capellàs, capellarro, capellot.—b) Dim.: capellet, capelletxo, capellel·lo, capelleu, capellí, capelliu, capelló, capellinet, capellineu.
    Etim.:
del llatí vg. cappĕllu, mat. sign. I.