Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  capella
veure  capellà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPELLA f.: cast. capilla.
I. || 1. Lloc consagrat al culte religiós en l'interior d'un palau, d'un hospital, d'una casa particular, etc. Entrà-se'n en una capella que tenia en sa casa Llull Blanq 3.
|| 2. Conjunt de clergues dedicats al servei religiós en un palau o en altre lloc no públic.
|| 3. Conjunt de cantors de música religiosa. Aquí eren los chantres de la capella de Tirant, Tirant, c. 444. Apres venien los cantors de la capella del Virrey, Cobles Frederich.
II. || 1. Recinte lateral d'una església. dedicat a contenir un altar i retaule de determinat titular. Feu fer una capella dins una sglesia, Paris e Viana 24. Que dintra la capella de Sent Miquell et dels XM martirs en la dita esgleya del Carme edificada sia feta una gran volta, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 183). Al costat d'una capella, Penya Poes. 136.
|| 2. Capella ardent: recinte il·luminat amb brandons, on és depositat un difunt per a les exèquies de cos present; cast. capilla ardiente. Ab capella ardent y prèdica o sermó, doc. a. 1643 (Segura Hist. Sta. Col. 261).En català antic hi havia freqüentment confusió per capella ardent amb capell ardent, i en els documents anteriors al segle XVIII abunda més aquesta darrera forma que la primera. Val a dir, però, que no es donava a capell ardent el significat de ‘recinte on s'exposava el difunt’, sinó el de ‘túmul o cadafal mortuori’. Exemples: Fou ffet un real e molt noble tuguri appellat en nostra lengua catalana capell ardent, e aquest capell ardent sobre lo qual cremaven sus de siscents siris sehia sobre quatre molt alts pilars, Carbonell Ex. Joan II, c. 69. Per la mitat del clauaso se ha agut menester per fer lo capell ardent, doc. a. 1644 (Rev. Men. xx, 261). Per fer el capell ardent para las exequias, Act. Cap. Seu Mall., a. 1727, f. 145.
III. Oratori o petita església dedicada a un sant, generalment amb un sol retaule, i situada fora de poblat o utilitzada amb certes restriccions per al culte públic. Gentil a orar se queda en la capella, Canigó i.
IV. Cavitat oberta en forma d'arc a un mur o altre lloc, que serveix per encaixar-hi alguna cosa; cast. nicho, hornacina. Al cap del camp havia una capella hon devia siure lo rey Danglaterra, Muntaner Cròn., c. 87. Arquilles... obrades ab capella, cornisa y vasa, Tar. preus 101. Capella des pou: el buit limitat per un arc part damunt el coll d'un pou per sostenir penjada la corriola (Eiv.). Capella de l'espartenya: la punta de l'espartenya on entren els dits del peu (Massalcoreig). Capella de la caldereta: lloc buit deixat expressament en el departament de màquines i calderes d'un vaixell de vapor, per a la instal·lació de la caldera auxiliar que es diu caldereta (Mall.).
V. Posició de les bitlles en el joc, que consisteix a quedar tres bitlles formant triangle equilàter (Urgell, Segarra).
    Loc.
—a) Posar en capella: instal·lar en la capella de la presó un reu condemnat a mort, devuit hores abans de l'execució.—b) Estar en capella: estar un reu instal·lat en la capella de la presó, per rebre els auxilis espirituals, durant les devuit hores anteriors a l'execució;—met., estar molt pròxim a un succés greu o molt important pel qui hi ha d'intervenir o l'ha de sofrir.
    Fon.:
kəpéʎə (pir-or., or., bal.); kapéʎɛ (Ll.); kapéʎa (Andorra, Tortosa, Maestrat, Castelló, Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: capellassa.—b) Dim.: capelleta, capelletxa, capelleua, capelliua, capellona.
    Etim.:
del llatí cappĕlla, diminutiu de cappa, ‘capa’. L'origen de l'evolució del significat de ‘petita capa’ a ‘petita església’ està en el lloc del palau dels reis francs que es consagrà a conservar la relíquia de la capa de Sant Martí de Tours i a tributar veneració a aquest sant. De França s'estengué el nom a les altres terres romàniques.

CAPELLÀ m.
|| 1. a) Clergue dedicat al servei d'una capella o oratori; cast. capellán. Anaua nostre capela [sic] ab nos, Jaume I, Cròn. 224. E batejà'ns En Jaume, capellà de nostre mare, Pere IV, Cròn. 29.—b) Cantor d'una capella. No vol pagar los capellans qui canten en la capella del nostre castell, doc. a. 1374 (BSAL, ix, 46).
|| 2. Clergue que té ordes majors; prevere en general; cast. cura, sacerdote. De clergues e de libres e de vestimentz de capeylans, doc. a. 1181 (Miret Templers 540). Ell viu entrar en la sgleya dos capellans qui de les coses temporals parlauen, Llull Felix, pt. i, c. 12. Lo capellà no deu voler la pompa, Scachs d'amor. S'atansava el tentinacle amb son seguici de capellans i escolanets, Pons Com an. 202. Capellà major: el rector de la parròquia (La Bisbal). Mig capellà (or.) o capellà blanc (men.): clergue que encara no és prevere, que només té ordes menors. Capellà de missa i olla, o c. de missa d'onze, o c. de caldereta, o c. de pastereta: prevere de pocs estudis, que només diu missa i canta en el cor, però no confessa ni predica. Vat'aquí d'hont surten aquests que anomenam capellans de caldereta, Ignor, 16. Capellà de peu de marge: el que no té més benefici que servir en una masia per dir-hi missa i ensenyar de llegir als nois de la casa (Vic). Capellà de campaneta (Val.) o capellà de bacinet (Mall.): clergue que no té sinó ordes menors i que fa diferents serveis dins una església, tocant les campanes, cantant en el cor, captant amb el bacinet, portant la creu en les processons, etc. En Mateu és un fadri més que veyardo tonsurat per capellà o capellà de bassinet, Roq. 48. Capellà de les Roques: clergue que en la vigília del Corpus sortia cavalcant un bell cavall davant la cavalcada dita «la Degolla» per anunciar la festa i convidar en nom de l'Ajuntament les autoritats i el poble (Val.). Capellà fuit de matines: clergue mal vestit, desatent en el tracte o depravat de conducta (Mall.); cast. clerizonte.
|| 3. Sacerdot en general, de qualsevol religió; cast. sacerdote. E nostres capellans nos blasma e ns confon. [ho diu un jueu], Pere Pasqual Obres, i, 88.
|| 4. Peix de la família dels pleuronèctids: Pleuronectes platessa (Mall., Men.); cast. platija.
|| 5. Peix de la família dels gàdids: Gadus minutus L. (Empordà, Costa de Llevant, Men.). V. mòllera.
|| 6. Ocell de l'espècie Ruticilla phoenicurus, de color gris blavós per l'esquena, vermell pel pit i blanc pel ventre (val.); cast. colirrojo.
|| 7. pl. Planta de la família de les crucíferes: Lepidium Draba L. (Cat.); cast. mastuerzo bárbaro.
|| 8. Planta de la família de les compostes: Santolina chamaecyparissus L. (Bagà); cast. cipresillo. (V. espernallac).
|| 9. Aparell de ferro colat per a posar les cadenetes dels embarrats d'una fàbrica (Labèrnia Salvat Dicc.).
|| 10. pl. Esquitxos de saliva que solen llançar els qui parlen molt de pressa o amb excitació (Empordà, Tortosa). «No tiris capellans, si vols fer el favor».
    Loc.
—a) Haver-n'hi per frares i capellans: haver-hi molta abundància d'una cosa, o tenir extraordinari interés o importància (Barc.). Y la serie interminable d'escenes cómicas que tindria ocasio de presenciar tots los dies... Os dich que n'hi va haver per frares y capellans, periòdic «Un tros de paper», n.o 43 (ap. Aguiló Dicc).—b) Conèixer o saludar més gent que el capellà de les Roques: estar molt relacionat o saludar molta gent (Val.). Es diu això per al·lusió al capellà de les Roques, que mentre passava pels carrers de València per anunciar la festa del Corpus saludava cerimoniosament i amb molta freqüència les persones que trobava en el seu trajecte.—c) Que en portaràs pocs, de capellans a l'enterro!: es diu a un qui no és gaire capaç de guanyar diners (Ripoll).
    Refr.
—a) «Segons canta el capellà, li respon l'escolà» (Tirant, c. 136).—b) «Els béns dels capellans, ni en dents ni en mans»: ho diuen per expressar la creença que els béns que s'adquireixen o hereten dels capellans no fan profit al qui els rep (Empordà).—c) «Els diners dels capellans, cantant cantant vénen i cantant cantant se'n van» (or.).—d) «Qui vol un capellà, de plata l'ha de comprar»: es diu perquè la carrera de capellà és molt llarga i costa molts diners (Urgell, Segarra).—e) «A casa de capellà no comanda sa mare» (Men.).—f) «A casa de capellà, no falta pa» (Men.).—g) «Mentres canten los capellans, empinen les canadelles los escolans»: vol dir que els súbdits i malfactors s'aprofiten de la falta de vigilància per obrar allò que els convé (Vinaròs).—h) «Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres» (dita popular, Llofriu).
    Fon.:
kəpəʎá (pir-or., or., bal.); kapeʎá (occ., val.); kapaʎá (alg.).
    Intens.
—a) Augm.: capellanàs (Si sobrevengués un capellanaç estranger, doc. a. 1391 Archivo, v, 187), capellanarro.—b) Dim.: capellanet, capellanetxo, capellaneu.—c) Pejor.: capellanot.
    Etim.:
del llatí medieval cappellānus, mat. sig. || 1, derivat de cappĕlla, ‘capella’.