Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  capellina
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPELLINA f.
|| 1. Peça de l'armadura, de ferro, de malla o de roba gruixada, que s'adaptava al cap del guerrer i servia per guardar-lo de cops; cast. capellina. Uestim nos nostre perpunt, e haguem nostra capellina ligada en la testa, Jaume I, Cròn. 63. Si es armat de cors ab cuyraces gorjal, capellina, manegues e braçals, doc. a. 1368 (Capmany Mem. ii, 393). Trasch laspase... e fer Persaval axi fortment que li tala la capalina [sic] del fera, Graal 43. Tenia lo turch en lo cap una capellina escarada, Curial un bacinet ab la cara baxa, Curial, iii, 89. a) ant. Guerrer guarnit de la dita peça d'armadura al cap. E foren entre tots mil CC capellines y tro a XV milia servents, Pere IV, Cròn. 285.
|| 2. Peça de vestit que cobreix el cap i les galtes; cast. rostrillo, capellina. Los nafrats en lo cap haien cosa en lo cap o capellina de drap, Cauliach Coll., ll. 3, d. 2.a, c. 1. Deu capellines de filadís, doc. a. 1600 (arx. de Fulleda). Un parell de mocados y capellines y una tunica, doc. a. 1618 (BSAL, ix, 188). Mes ai! ¿amb capellina amortallada lo teu amor te vol?, Verdaguer Idilis.
    Etim.:
derivat de capell.