Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  capficar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPFICAR v. tr.
|| 1. Tirar o ficar dins un líquid (mall.); cast. zambullir. Los cisnes ja s'espolsen y capfiquen el coll en l'aygua clara, Costa Trad. 56. Son es rests d'una sínia, que, si ells no se capfican, prest mor tot de set, Maura Aygof. 118.
|| 2. Fer caure qualcú de cap a terra, lluitant amb ell; vèncer, bolcar (Mall.); cast. derribar, voltear:
|| 3. Ficar una sarment doblegada en terra i fer-la sortir per un altre cap per formar un cep novell (or., men.); cast. acodar.
|| 4. Fer inclinar el cap, o abaixar una cosa més d'un cap que de l'altre; cast. abatir. Ab la son de la vellesa que capfica lentament, Salvà Poes. 59.
|| 5. Preocupar, fer pensar seriosament. La fal·lera de sa filla no la capficava gota, Pons Auca 40. a) refl. Preocupar-se, pensar molt seriosament en una cosa; cast. preocuparse. Perquè sol, ab l'horrible realitat de veure'm pres sense cap delicte, jo mateix me capfique, s'enterbolesca mon enteniment, Verdaguer, Def. 10. No t'hi capfiquis, home, Pons Auca 257.
    Fon.:
kapfiká (or.); kapfiká (mall., men.).
    Etim.:
compost de cap i ficar.