Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. capitular
veure  2. capitular
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CAPITULAR
|| 1. adj. Propi d'un Capítol o assemblea d'una comunitat; cast. capitular. Congregats dins la sacristia los Beneficiats capitulars, Entrev. Eiv. 90 (any 1685).
|| 2. m. Membre d'un Capítol; especialment, Canonge d'una catedral; cast. capitular. Al mitx de los dits dos senyors Capitulars mes moderns, doc. a. 1760 (BSAL, ii, 342).
    Etim.:
pres del llatí capitŭlāre, mat. sign. || 1.

2. CAPITULAR v.
|| 1. tr. Posar o dividir per capítols; cast. capitular. Segons en una escriptura capitulada tenen, doc. a. 1532 (Hist. Sóller, i, 803).
|| 2. tr. Convenir els capítols d'un tractat; cast. capitular. Poder pactar, concordar e capitular e hauenir totes e qualsevol questions, doc. any 1434 (BSCC, i). Los quals puixen, ab ple e bastant poder, capitular dita obra e negociacio ab los dits regidors, doc. a. 1535 (Geogr. Val. i, 134). Especialment: a) Pactar amb l'enemic les condicions per a la rendició d'una plaça o contingent militar.
|| 3. Fer la doma, presidir el cor de la Catedral (Palma). «Aquest homo és massa vell, ja no pot capitular».
    Etim.:
pres del llatí medieval capitŭlāre, mat. sign. || 1.