DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPOLAR v. tr.
|| 1. Tallar a trossets petits; cast. triturar, picar. Capolla [sic] lo ventre tant menut com puxes, MS. Klag. segle XIV, 21. Pot hom pendre de la polpa del moltó he capolale hom be en un tallador, Flos medic. 215. Y lansarashi damunt de totes herbes capolades, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 118).
|| 2. Ferir amb forta contusió, macar.
|| 3. Fatigar fortament; cast. quebrantar, moler. Aquell esfors massa feixuch per a sa feble naturalesa el capolà tant, el masegà en tal grau, Pons Auca 206.
    Fon.: kəpulá (pir-or., or., men.); kapolá (occ., Maestrat); kapoláɾ (Cast., Val., Al.); kəpolá (Mall.).
    Etim.: del llatí *cappŭlare, mat. sign. || 1.