DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPTAR v.
|| 1. tr. Obtenir, guanyar-se amb suavitat una cosa; cast. captarse. Apres de haver captada e impetrada attencio dels lectors, per ço com fora lloch parle, Muntaner Cròn., c. 19 Nosaltres tenim-nos per contents no mentir ni captar amichs, Boades Feyts ix. Per captar la tua benivolencia Isop Faules 18. Per a captar novament la attencio dels studiants, Ordin. Univ. 1638, 38 vo.
|| 2. tr. Demanar com a almoina; cast. mendigar. Con se morien, eren axi trobats pobres, que'ls avien a captar la sepultura, Scachs 27. Se'n va per ses cases a captar flors, Alcover Cont. 75.
|| 3. absol. o intr. Demanar almoina; cast. mendigar, pedir limosna. Convenga los amichs de aquells fer captar en las vostras parroquies, doc. a. 1373 (Hist. Sóller, i, 344). Quan es vell, no pot captar, Verdaguer Flors 89.
|| 4. tr. Prendre el filó líquid d'una font allà on emergeix, a fi de prevenir infiltracions o alteracions; cast. captar.
    Refr.—a) «Per ta filla acomodar, no vulguis anar a captar» (Urgell, Segarra).—b) «Cadascú capta per son sant» (Barc.).
    Cult. pop.—Captar figues: acte d'anar els al·lots de casa en casa el dissabte del Ram a demanar figues seques, cantant cançons al·lusives (Mall.). La lletra de les principals cançons d'aquestes es pot veure ap. Alcover Cont. 76.
    Fon.: kəptá (pir-or., or.); kaptá (occ.); kaptáɾ (val.); kəttá (mall., men.); kəbdá (Vallespir).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí *accapĭtare, derivat de capĕre, ‘agafar’ (V. acaptar).