Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  captiu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPTIU o CATIU (i sa variant antiga caitiu), -IVA m. i f.
|| 1. Caigut sota el poder d'un altre que el priva de la seva llibertat; cast. cautivo. De les grans preses que tragueren, axí de catius e de catives, com de robes, Muntaner Cròn., c. 13. No loets cativa qui cost poch Jahuda Dits, c. xxx. Lo patró de la nau prengué a Pierres y lo va presentar al gran soldá de Babilonia per captiu, Comalada Pierres 51. Y sens exir de la cambra, com si fos una captiva, Penya Poes. 340. I tens a casa la muller captiva, Maragall Enllà 54. La rara formosor d'una cativa, Alcover Poem. Bíbl. 19. Esser en catiu (ant.): estar en captivitat. Una bona dona havia marit... lo qual era en catiu e fos reemut per gran cantitat de diners, Llull Blanq. c. 71. Romaseren los fills de Israel en Egipte e en servitut e en catiu, Serra Gèn. 42. Traure de catiu (ant.): treure de captiveri. Aquest es qui tragué de catiu de poder de infels tants nobles barons, Tirant, c. 475. a) met., en sentit figurat: La mia anima s'es feta serva e caitiva del meu cors, Llull Cont. 108. Si tu est seruent e catiu de les tues males obres, Genebreda Cons. 129.
|| 2. ant. Dolent, miserable. Avets volgut ordonar que infern sia en lo cor de la terra, si es per tal que los malahuirats que hi seran, estien en catiu loc e en mesqui e en estret, Llull Cont. 59, 23. O, caytiua fembra e foyla peccadora, Llull Felix, pt. viii, c. 15. No podien cuylir pa sino en alguns lochs caytius, Jaume I, Cròn. 114. Que serà de nosaltres caytius peccadors, Canals Carta, c. 72. Hajau pietat, Senyor, de aquesta captiua gent, Villena Vita Chr., c. 6. En la llengua antiga es troba freqüentment l'exclamació «ah catiu de mi!» o «ah cativa jo!», per expressar cruel dolor o greu tribulació. Aloma dix: Ab lassa, cativa! Llull Blanq. c. 8. A catiua yo, e com es mal esmerçada la mia amor en tu!, Curial, i, 6. A catiu de mi, e on som yo?, Curial, i, 24.
|| 3. Els catius: joc de nois, en el qual els jugadors es divideixen en dos partits numèricament iguals; els d'un partit que són tocats d'algun de l'altre partit, passen a esser catius d'aquest, i els seus companys han de procurar alliberar-los tocant-los de mans sense esser agafats o tocats dels contraris (or., occ.); cast. moros y cristianos.
    Fon.:
kətíw (pir-or., or., bal.); katíw (occ., val.).
    Etim.:
del llatí captīvu, -īva, mat. sign. || 1. La forma vulgar i ensems la més freqüent en l'antiga literatura és catiu, que representa l'evolució popular del mot llatí. En la llengua literària moderna és dóna preferència a la forma captiu, que és un llatinisme erudit.