DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPTIVAR o CATIVAR (i sa variant ant. caitivar). v.: cast. cautivar.
|| 1. Apoderar-se de qualcú i privar-lo de sa llibertat. Com hom sia cativat e encarcerat, Llull Cont. 156, 11. E cativam entre fembres e infants be dotze milia, Muntaner Cròn., c. 255. Pendre e captiuar e matar tots los cristians, Hist. Corpocr. 9.
|| 2. intr. ant. Caure en captivitat. Si alcun confrare per sos peccats o desastre cativarà et... la reemçó pagar no porà, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 68).
|| 3. tr., met. Subjugar per una passió o sentiment intens. Era captiuat en amar una folla fembra, Llull Felix, pt. viii, c. 41. L'amor de les vergens nos roba y catiua lo cor y la pensa, Viudes donz. 318. En lo laç de peccat la catiuist, Villena Vita Chr., c. 23. Son enrahonar desexit y atractivol captivava desseguida, Vilanova Obres, iv, 25.
    Etim.: del llatí captīvāre, mat. sign. || 1, 3.