Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caputxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CAPUTXA f.
|| 1. Peça de vestit, de forma cònica, que va adherida a un hàbit, capot o mantell i serveix per cobrir el cap; cast. capucha.
|| 2. imatge  Peça de vestit consistent en un saquet obert per davant i per baix, de color blanc o negre, amb què les dones es cobreixen el cap, principalment per anar a l'església (Berguedà, Plana de Vic, Solsona, Empordà). Mitj arrebossada per las faldillas com si portés caputxa, Pons Auca 75.
|| 3. Testa del pop (or.); cast. saco. M'hi faré a grapissos i li giraré sa caputxa, Ruyra Pinya, ii, 225.
|| 4. Peça de llauna o de ferro, de forma cònica, que serveix per apagar el llum (Tortosa).
|| 5. Pellofa del gra de raïm, de blat o d'un altre cereal (Igualada).
|| 6. Accent circumflex, entre impressors; cast. capucha.
|| 7. Nuvolada que es posa sobre una muntanya (Empordà, Garrotxa). La Pedra-forca portava caputxa, Vayreda Sanch nova 27.
|| 8. El cap, com a òrgan o residència del pensament (Empordà). «Alguna te'n passa per la caputxa»: alguna te'n penses (Llofriu).
|| 9. pl. Planta de l'espècie Aristolochia rotunda (La Selva, ap. Masclans Pl. 74). V. carabassina.
    Refr.
—a) «Allà on hi canten barrets, no hi canten caputxes»: es diu per proclamar la primacia dels homes damunt les dones (Llofriu).—b) «Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa» (Manresa).
    Fon.:
kəpúʧə (pir-or., or., bal.); kapúʧɛ (Ll.); kapúʧa (val.).
    Intens.
—a) Augm.: caputxassa, caputxarra, caputxota, caputxot.—b) Dim.: caputxeta, caputxel la, caputxeua, caputxiua, caputxona, caputxó.
    Etim.:
de l'italià cappuccio, mat. sign. || 1, feminitzat.